La incidència i la prevalença de l'anorèxia nerviosa i la bulímia als països desenvolupats han augmentat els darrers cinquanta anys a causa, sobretot, de factors socioculturals. Segons l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, el 5% de la població adolescent femenina de l'Estat espanyol pateix un trastorn de conducta alimentària i l'11% està en risc de patir-ne un.

Hi ha tòpics i mites sobre uns trastorns que no fan distincions entre classes socials, edat o sexe i que cada cop es presenten en edats més primerenques. Les professores dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Andrea Arroyo i Marga Serra desmitifiquen falses creences sobre aquestes patologies, que si no es tracten poden arribar a provocar la mort.

No només afecta el sexe femení

L'anorèxia afecta majoritàriament noies, però cada vegada hi ha més nois que la pateixen. La prevalença en el sexe masculí, però, és deu vegades menor. De cada deu pacients afectats, nou són dones i només un és home.

Les edats més freqüents

L'edat més freqüent d'aparició de l'anorèxia és la pubertat i la de la bulímia, la joventut; però en realitat els trastorns poden passar tant en la infància com en l'edat adulta. En el 85% dels casos apareixen entre els 14 i els 18 anys; per tant, el 15% restant pot aparèixer en qualsevol altra edat. Fins i tot s'han detectat casos d'anorèxia en nenes de només 9 anys, un fenomen que els experts atribueixen al fet que «no poden assumir els canvis corporals de la pubertat quan es presenta de manera prematura, amb l'aparició de la primera regla en aquesta edat». A aquests canvis físics s'hi suma el fet que durant l'adolescència són vulnerables a pressions socials, a missatges publicitaris i tendeixen a fer comparacions del cos.

Factors desencadenants

Hi ha més d'un factor que desencadena els trastorns del comportament alimentari. Les especialistes parlen d'un conjunt de factors diversos que predisposen a tenir aquesta patologia, entre els quals n'hi ha de biològics, socioculturals, psicològics i interpersonals. Hi ha factors predisposants, com l'edat, ser dona, patir un trastorn afectiu, viure en un ambient familiar amb persones afectades per un trastorn de comportament alimentari, ser introvertida... Hi ha un altre grup de factors, els precipitants, que inclourien la poca acceptació dels canvis del cos durant l'adolescència o emocions canviants que poden provocar falta d'autoestima. I hi ha un tercer nivell de factors, els estressants, com pot ser la mort d'un familiar o la separació dels pares.

Xarxes socials

Les xarxes socials poden empè-nyer a patir un trastorn alimentari i es poden convertir en eines perjudicials per a les persones que tinguin una certa predisposició a tenir algun trastorn alimentari. Per això és important educar bé en l'ús de les xarxes socials, a l'escola i en la família. Serra explica que tant a Instagram com a Facebook apareixen imatges de cossos poc reals, i això pot provocar una cerca de perfeccionisme que pot desembocar en trastorns d'autoestima i trastorns d'ansietat.

Predisposició genètica

L'anorèxia i la bulímia són trastorns amb una predisposició genètica. Hi ha estudis familiars i de bessons que conclouen que hi ha un risc incrementat de patir anorèxia o bulímia si es tenen familiars que tenen aquestes malalties. No obstant això, no existeix un gen únic que sigui el responsable del sorgiment d'una anorèxia o una bulímia, sinó que més aviat són un conjunt de gens. Per exemple, una persona pot tenir una genètica predisposada a patir un trastorn de conducta alimentària, però la malaltia no apareix si no es tenen altres factors afegits.

Anorèxia, bulímia i més trastorns

L'anorèxia i la bulímia no són els dos únics trastorns de comportament alimentari que hi ha. A part de l'anorèxia (dieta restrictiva amb el desig d'arribar a un pes per sota del normal i mantenir-lo) i de la bulímia nerviosa (vòmits després de menjar per no augmentar pes o disminuir-lo), hi ha altres trastorns de conducta alimentària. Un és el trastorn per afartament, en què s'ingereixen grans quantitats de menjar, fet que té com a conseqüència immediata el sobrepès o l'obesitat. Andrea Arroyo parla també de trastorns menys coneguts com l'ortorèxia: l'obsessió pel menjar sa.

Baixada de pes

Un aprimament sobtat no sempre és anorèxia o bulímia. Hi ha alteracions psicològiques que s'acompanyen de baixades significatives de pes, com un període de depressió, un quadre d'ansietat o determinats tipus de càncer.

L'anorèxia té cura?

Hi ha un percentatge de casos que normalitzen el pes, però no es curen aspectes del seu món intern, cosa que fa que el trastorn no acabi de desaparèixer i que, per tant, la recuperació sigui parcial. Però si la persona afectada se sotmet a un tractament complet i especialitzat, les possibilitats d'alta terapèutica i de curar-se són molt altes. El 70% de les persones afectades per anorèxia es recupera.