El Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt ha atès prop de 3.000 professionals amb trastorns mentals o addiccions al llarg dels seus 20 anys. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) el va engegar amb l'objectiu d'oferir assistència especialitzada als metges que ho necessitin i, a la vegada, minimitzar els riscos d'una mala praxi i garantir la seguretat del pacient. «La societat catalana s'ha de sentir orgullosa dels resultats d'aquest programa, perquè dignifica molt el paper de la professió lligada al servei de la societat», afirma el president del COMB, Jaume Padrós, i afegeix que altres col·lectius haurien de tenir programes similars per responsabilitat social.
Tot i que Metge Malalt té l'aparença d'un oxímoron, és una realitat que el COMB no només no ha volgut amagar, sinó que fa dues dècades que afronta de cara. «El programa va néixer en constatar que algunes accions de mala praxi o dèficit assistencial podien anar lligades a situacions de malaltia mental o consum», destaca Padrós a l'ACN.
Al llarg d'aquests 20 anys, el programa ha atès 2.790 metges amb problemes de salut mental i/o addiccions. En els darrers anys, s'han atès entre 120 i 140 casos nous anuals i es mantenen actives entre 500 i 530 històries clíniques de mitjana al llarg de l'any. Metge Malalt ofereix unitat d'acollida, on es rep per primera vegada el pacient; unitat d'internament; hospital de dia i consulta ambulatòria. Tots els tractaments es duen a terme amb la màxima confidencialitat.
Més dones ateses que homes
El principal motiu de demanda assistencial actualment són els trastorns mentals (80% dels casos), seguits de l'addicció a l'alcohol (10,6%) i les addiccions a altres substàncies (9,4%). Pel que fa als pacients atesos, el 60% són dones i el 40% homes, uns percentatges que s'expliquen tant per la progressiva feminització de la professió, com pel fet, contrastat pels especialistes del PAIMM, que les dones són més proclius a demanar ajuda que no pas els homes i, a més, la sol·liciten abans. La demanda d'assistència al programa és voluntària en el 95% dels casos.
La franja d'edat majoritària dels pacients ha oscil·lat tradicionalment entre els 45 i els 55 anys, però en els darrers anys el grup de metges més joves s'ha incrementat de forma considerable, especialment entre els de menys de 35 anys. En aquesta franja d'edat, la demanda per part de dones dobla la dels homes. Es tracta d'una etapa que coincideix amb la residència i amb la incorporació al món laboral, quan els metges comencen a fer front a la pressió assistencial.
Jaume Padrós afirma que els problemes de salut mental «no s'han d'abordar des de la llunyania, perquè formen part de la quotidianitat i estan presents arreu». «Si neguem l'evidència i mantenim l'estigma, el que fem és ocultar el problema. Si el fem aflorar, no només ajudem aquells metges que ho necessiten, que es rehabiliten i la professió els recupera, sinó que garantim la seguretat del pacient», reivindica el president del Col·legi de Metges de Barcelona.
Els problemes de salut mental, a més, tenen en els metges una particularitat, que és que són professionals que coneixen les malalties i els fàrmacs i això podria fer amagar el problema o «autojustificar-se». «La dita que 'a cal sabater, sabates de paper' explica una dificultat que justifica aquest programa», reflexiona Padrós, que afegeix que «hi ha una tendència a pensar que aquelles professions de les quals es deriva certa aura o responsabilitat social tenen un element d'invulnerabilitat. S'ha d'explicar que ningú és invulnerable».
Altres professions
El president del Col·legi de Metges de Barcelona considera que altres professions de les quals es pot derivar una alteració de drets fonamentals haurien de disposar de programes d'aquest tipus per responsabilitat social, i posa com a exemples «policies, pilots d'avió, conductors de transport públic, advocats o jutges». Padrós subratlla que experiències d'aquest tipus «acaben sent un indicatiu del grau de maduresa d'una societat per oferir seguretat i garanties».
