Els pacients amb diabetis de tipus 1 tenen una xarxa de connectivitat cerebral diferent de la de les persones sanes, segons una nova recerca liderada per investigadors de l'Institut de Neurociències i de l'Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS) de la Universitat de Barcelona (UB). Aquesta constatació, a què s'ha arribat amb tècniques de neuroimatge i models estadístics aplicats a sistemes complexos, reforça la idea que el cervell d'aquests pacients desenvolupa un seguit de canvis funcionals per adaptar-se a les alteracions cognitives que provoca la malaltia. Des de la UB s'apunta que els resultats podrien tenir implicacions potencials en el diagnòstic de la diabetis i en l'estudi d'altres trastorns amb alteracions cognitives. El treball s'ha publicat a la revista científica Plos One.
L'estudi ha explorat amb tècniques d'imatge per ressonància magnètica funcional el patró d'activació de la connectivitat cerebral de quinze pacients amb diabetis de tipus 1 i d'un grup control de quinze persones sanes mentre feien dues tasques de memòria de treball amb estímuls visuals. Aquesta tècnica mesura l'activitat cerebral a partir dels canvis del flux de la sang que tenen lloc al cervell segons les zones amb més consum energètic.
Àrees d'activació del cervell
L'anàlisi de les connexions cerebrals va mostrar diferències importants entre els dos grups participants. Segons els autors, els pacients amb diabetis presentaven una reducció «significativa» de les àrees d'activació del cervell, en comparació del grup control, que mostrava una xarxa de connectivitat «més complexa». En les persones malaltes, el patró de connectivitat afectava principalment el cerebel i el nucli vermell. Per contra, en el grup de control implicava altres àrees cerebrals que s'activen normalment quan els individus fan tasques de memòria de treball.
«Aquests canvis, i el fet que els resultats de les tasques analitzades siguin similars, impliquen que el cervell genera mecanismes compensatoris per complir les demandes cognitives que li permeten funcionar millor», destaca Joan Guàrdia, catedràtic de Psicologia i primer signant de l'article.
El treball obre noves vies d'estudi d'altres grups de població, tant amb persones sanes com amb pacients de diferents malalties, segons indiquen els seus responsables.
