Fer massa regals va en contra del desenvolupament emocional de les criatures. L'Estat espanyol se situa segon del rànquing en despesa estimada per aquesta campanya de Nadal, que arriba als 600 euros, per sota només de la Gran Bretanya. La despesa mitjana en regals és de 258 euros, 40 més des de l'any 2014, un augment d'un 19% des de la sortida de la crisi. Segons l'estudi «Tendencias de consumo en Navidad de 2018» d'Ebay, els més petits de la casa són els líders del rànquing de les persones a qui es destina un pressupost més alt, un total de 166 euros, amb un augment des del 2016 de més de 15 euros.

«Pensem equivocadament que els nens tenen més necessitat de rebre que de donar i per això se'ls omple de regals», alerta José Ramón Ubieto, professor de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons l'estudi, els espanyols preveuen comprar aquest any una mitjana de nou regals per a sis persones, però en el cas de llars en què hi ha nens es compren dos regals més. «Es regala molt més del necessari i més del que l'emotivitat d'un nen pot acceptar», afirma Francesc Núñez, sociòleg de la UOC. «Tenim interioritzades unes dinàmiques consumistes que tant els adults com la societat traslladem als més petits». Algunes fonts afirmen que per Nadal els nens reben deu vegades més regals dels necessaris.

Conseqüències de rebre massa regals

Segons Núñez, una conseqüència la síndrome del nen hiperregalat, que provoca que els infants no apreciïn els regals, que perdin la il·lusió i que es tornin capritxosos, egoistes i consumistes. Un excés de joguines pot provocar:

1. Nens sobreestimulats. Durant els pocs dies de Nadal, els nens reben tants regals que estan sobrepassats. «Són incapaços de prestar-hi l'atenció i el temps necessari, i acaben centrant-se en un de sol i oblidant la resta», afirma Núñez. Afegeix que és normal que els nens desitgin coses, perquè és la dinàmica de les societats consumistes i per tant ells demanen sense mesura; però el problema, en realitat, és dels pares. «Són incapaços de contenir-se i d'assumir les conseqüències que pot tenir negar regals als fills. Prefereixen claudicar davant les protestes dels fills o bé cedir a la satisfacció pròpia que els dona contribuir als desitjos dels fills».

2. Pèrdua d'il·lusió. «Acaben tan saturats que hi ha una pèrdua d'il·lusió; s'explica en part per la llei del rendiment decreixent, el sisè regal no els fa la mateixa il·lusió que el primer i així successivament», explica. Un excés de regals fa que no valorin el que reben i que demanin una joguina per la satisfacció de tenir-la. «El mecanisme de les societats consumistes és anhelar i generar expectatives i plaer vers els objectes», explica Núñez. Això fa que molts dels regals que els més petits demanen siguin «anhels momentanis en comptes de necessitats objectives» i que la seva satisfacció sigui de curta durada i més relacionada a tenir aquell objecte que a gaudir-ne.

3. Baix nivell de tolerància a la frustració. «Si un nen és massa regalat, el dia que no rebi tants regals quedarà frustrat i insatisfet», considera Núñez. Segons l'expert, els nens no valoren els regals pel seu ús o pel seu valor simbòlic, sinó per la quantitat rebuda. Es poden convertir en individus exigents i egocèntrics: «Adopten relacions egoistes amb els objectes de consum, reprodueixen el nostre sistema consumista», alerta.

La regla dels quatre regals

Per a intentar minimitzar la saturació dels nens es pot portar a la pràctica la regla dels quatre regals. La proposta limita el nombre d'objectes que els petits rebran i es basa en: regalar alguna cosa per llegir; alguna cosa per vestir: roba, calçat, complements...; alguna cosa que realment necessitin: per exemple, una motxilla nova per a l'escola; i alguna cosa que desitgin: com ara la joguina que han demanat a la carta dels dels Reis. «És una manera de posar sensatesa i buscar una lògica que sigui acceptable per a les famílies per a posar límits a aquesta situació», afirma Núñez.

«La família ho viu personalment però les causes són del sistema», adverteix el sociòleg. La publicitat, la societat i l'època nadalenca fan dels més petits un consumidor al centre de les mirades de les grans marques. «El consumidor infantil és molt visible, hi ha molta publicitat que s'adreça a ells tot i que realment no seran els que compraran el producte; però la seva capacitat per a influir en la decisió de compra és molt alta», afirma Neus Soler, professora de Màrqueting de la UOC.

Per a l'experta, aquest públic objectiu també està al punt de mira del màrqueting de gènere, imposen uns colors als productes des de ben petits per tal de determinar a qui va dirigit i d'aquesta manera es marca els futurs consumidors.