31 de gener de 2019
31.01.2019
ENTREVISTA

Alba Viñas: «Donem servei a gent gran que vol seguir vivint a casa seva»

31.01.2019 | 00:22
Alba Viñas, directora de Serveis de la Fundació Ibada

Explica què és el SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) de la Fundació Ibada, amb seu a Navarcles

Entrevista
ALBA VIÑAS
Directora de Serveis d'Ibada.

La Fundació Ibada disposa de dues residències de gent gran i dos centres de dia, a Navarcles i a Castellgalí, i també del SAD (Servei d'Atenció Domiciliària), amb seu a Navarcles.

El centre de serveis d'Ibada presta atenció domiciliària. Quines ajudes ofereix?
L'ajut a domicili es pot definir com un servei integral i polivalent, orientat a les persones o famílies que tenen problemes per fer les tasques de la vida diària. Es tracta d'un servei preventiu que evita situacions de risc social o deteriorament de la persona, tot afavorint la continuïtat del seu projecte de vida al seu entorn habitual, i alhora complementant la xarxa familiar.
D'una banda, oferim servei de suport personal: servei bàsic d'ajuda a domicili, rehabilitació i manteniment de capacitats, fisioteràpia, teràpia ocupacional i atenció psicològica, infermeria, perruqueria, podologia, acompanyaments i assessorament i suport tècnic en la utilització d'eines i processos d'atenció a la dependència. I d'altra banda, suport a la llar: neteja, bugaderia i àpats a domicili.

A qui va destinat el servei i amb quin objectiu?
Principalment a persones grans. L'objectiu és afavorir l'atenció en tots els àmbits i en les diferents circumstàncies en les quals es troba la persona, fomentant la seva autonomia, acompanyant-la en tot el procés, i fent que pugui seguir vivint al seu domicili.

La majoria de persones grans deuen voler seguir vivint, per poc que puguin, a casa seva...
És així. L'evidència ens diu que la gran majoria volen mantenir-se a casa seva, malgrat l'edat o les diferents situacions en què es puguin trobar. Poder viure a casa, al seu barri, acompanyades de la gent amb qui han conviscut sempre, és gratificant per a elles, i en aquest sentit, l'objectiu del SAD és que la persona pugui cobrir les necessitats amb els suports escaients, i així donar continuïtat a la forma de viure de sempre. El fet que la persona pugui decidir com i on vol viure la seva vida, és un aspecte clau i rellevant per a Ibada i treballem per poder-los oferir els suports personalitzats que fan falta a cada persona.

Hi ha bona demanda?
Sí. El servei més demanat és el servei bàsic d'atenció personal, i concretament suport en la higiene personal, canvi de roba, petites cures (supervisades pel personal sanitari), mobilitzacions, suport en l'organització, manteniment i ordre domèstic, seguiment dels tractaments mèdics....

Quants anys fa que la Fundació Ibada disposa del SAD (Servei d'Atenció a Domicili)?
El SAD Ibada va néixer l'estiu de l'any 2010. Enguany complirem nou anys prestant servei.

Arriben a tota la comarca del Bages?
Donem servei a totes les poblacions del Bages i també de comarques veïnes.

Fins a l'abril passat el SAD Ibada tenia l'oficina a Manresa. Ara sou a Navarcles.
Sí, ens hem traslladat i tenim la seu de l'entitat a Navarcles, al passeig Cervantes número 2. Aquí és on ens pot trobar tothom qui vulgui informació del servei, i també de les residències i del centre de dia d'Ibada, una fundació que aviat disposarà de pisos amb serveis. S'estan acabant de construir a Navarcles.

Quin és el perfil d'usuari que més demana els serveis?
En el nostre cas, la demanda principal prové de persones d'edat avançada. Avui dia són les principals usuàries d'aquest servei, tot i que també hi ha gent amb diversitat funcional, psíquica, amb problemes de salut mental i problemàtiques socials o familiars que és destinatària potencial del SAD.

Quanta gent atenen?
Al llarg del 2018 hem realitzat unes 10.000 hores de SAD, la majoria de les quals de servei bàsic d'atenció personal, serveis professionals i tasques a la llar. I hem repartit uns 1.200 àpats a domicili. El SAD Ibada també col·labora amb ajuntaments, l'any passat, per exemple, amb els del Pont de Vilomara, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Navarcles, Mura i Sant Salvador de Guardiola.

Quants professionals i de quins sectors realitzen les tasques del SAD?
L'equip professional està format principalment per auxiliars de geriatria, auxiliars de la llar, personal tècnic com ara terapeuta ocupacional, infermera, psicòleg i fisioterapeuta. I també personal de manteniment.

Què representa per als usuaris poder tenir aquest equip de professionals al costat?
Els obrim un ventall de possibilitats diferents i en situacions diverses, entre altres, la prevenció de riscos, la millora de la seva qualitat de vida, la recuperació de vincles familiars... Podem treballar per fomentar la relació de la persona amb la comunitat, afavorir l'autonomia personal, millorar l'equilibri emocional i psicològic, tot plegat oferint una atenció personalitzada a l'usuari i als seus familiars.

La intensitat del servei (hores diàries, dies a la setmana...) funciona segons les necessitats dels usuaris?
En principi la intensitat l'hauria de marcar la necessitat, però en canvi no sempre és així, ja que moltes persones no s'ho poden permetre econòmicament. Això fa que les intensitats vagin en funció de les necessitats i del pressupost familiar. L'ideal seria que la persona, amb el suport d'un equip de multiprofessionals, pogués valorar quin tipus de suport necessita i en quina intensitat el necessita.

El SAD és un servei més d'Ibada, pel qual la fundació va apostar el 2010. Quina ha estat l'evolució i quina valoració fa del moment actual?
L'activitat principal de la Fundació Ibada és pròpiament residencial. El SAD, així com els centres de dia, són serveis paral·lels que volen conjuntar altres formes d'atendre la gent gran, adaptant-nos a les diferents demandes de cada persona i les seves famílies. La clau és que cadascú pugui decidir què, com i amb qui vol ser atès o cuidat.

Podem dir que cada vegada hi ha més demanda al SAD d'Ibada? O el fet que com a servei privat hagi de conviure amb els públics és un handicap?
No, no suposa cap inconvenient, no sabria dir-te les xifres però la demanda del SAD, tant públic com privat, és molt alta. Penso que en certa manera ens complementem.
M'agradaria assenyalar les diferències en l'evolució del SAD entre els països de l'estat del benestar europeu, que s'expliquen per les diferents filosofies amb relació a la provisió del sistema d'atenció a la dependència i a la cronicitat. En els països del nord d'Europa donen el mateix pes al SAD que a l'assistència sanitària com a dret universal. La resta de països, entre els quals nosaltres, ens hem basat en una concepció «familiarista» de les cures i de l'atenció, adjudicant a les famílies i principalment a les dones la responsabilitat d'atendre infants i persones en situació de dependència i discapacitat. A final del segle passat ja observem com la incorporació de la dona al mercat de treball i el foment per la igualtat, juntament amb el fenomen de l'augment de l'envelliment de la població, han fet que aquestes situacions de necessitat d'atenció actualment no disposin d'una cobertura social suficient.

És un servei que té un cost, i a més, per la crisi econòmica dels últims anys, s'ha vist agreujat per l'intrusisme professional, oi?
Exactament. Ha proliferat l'intrusisme, i ha aparegut un nombre molt alt de professionals amb escassa o nul·la formació, i que ens aboca a una important precarietat laboral, crec que aquest és un gran handicap per al SAD, tant públic com privat. Tenint en compte que els professionals del SAD desenvolupen les seves funcions als domicilis, un àmbit laboral que no disposa dels sistemes de supervisió i control de qualitat de les institucions, és clau la formació, la responsabilitat i la confidencialitat dels treballadors. Les entitats que oferim SAD privat no podem competir amb la xarxa de treball «irregular».

Pel que comenta, la dependència no té una cobertura similar a l'assistència sanitària...
No, i hauria de ser així, en funció de la necessitat de la persona, que no depengués només dels ingressos econòmics de les famílies i de les possibilitats pressupostàries dels qui adjudiquen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...