Educar des del silenci

Entrenadors nacionals de judo

Moltes vegades el silenci és poc valorat . «Has fet silenci quan esperava un espai ple de paraules», diem moltes vegades. Les respostes de vegades oculten el veritable valor d'una bona pregunta. La pregunta veritable, la que enriqueix, genera un poderós silenci. El silenci té matisos que el poden arribar a fer incòmode. En la pràctica educativa el valor del silenci és molt gran. L'intercanvi d'informació d'un mestre davant d'un grup d'alumnes és un joc màgic. Escoltar bé la transmissió d'informació, la manera d'explicar, la manera d'escoltar, la posició dels cossos. La profunditat de les mirades ens pot fer entendre la qualitat pedagògica de l'espai d'aprenentatge. La mirada és una mena de silenci molt subtil.

El món esportiu no pot ser aliè a aquest valor. Tots els àmbits esportius tenen moments en què el silenci és una eina transformadora. L'embolcall del silenci pot enriquir qualsevol acció. I sobretot pot generar benestar. El silenci més bàsic, el que fa apreciar l'escoltar i parlar, és un bon punt de partida per aprofundir dins l'àmbit i l'aprenentatge esportiu.

Fa uns dies, observant una estona el tatami de judo vam poder observar petits espais de silenci. Llocs on la pràctica del judo converteix el soroll del dia en una pausa; on els desplaçaments dels peus, la respiració i les projeccions tenen el seu propi so. Un so que mereix ser escoltat.

Trobar aquest punt d'equilibri on el silenci es converteix en ter-ra fèrtil i on els aprenentatges puguin créixer, és una tasca essencial de tots els àmbits educatius. L'esport necessita urgentment introduir novament aquesta eina. Reclamem el silenci actiu en contraposició al món del soroll i dels crits.

Dins d'un entrenament de judo hi ha espais en què gaudim dels beneficis de l'absència de paraules. El randori, la lluita entre dos esportistes, guanya qualitat quan els esportistes treballen en silenci. El silenci és present en tots els treballs que es realitzen durant una sessió.

Després d'una lleu indicació, i un intens silenci, els 25 alumnes i els seus mestres fan una lleugera inclinació endavant. En aquest espai d'absència de sonoritats hi brolla l'essència més elevada d'una tarda d'entrenament. Totes les classes de judo comencen amb una salutació col·lectiva i acaben amb un altra salutació. El silenci des del respecte és la manera que acaben totes les classes de judo. Sense ser-ne gaire conscients, és el moment en què tots bateguem alhora i mostrem el nostre agraïment per l'estona compartida.