08 de febrer de 2019
08.02.2019

La llum artificial és dolenta per la nostra salut?

Les persones que conviuen en entorns tancats sense accés a la llum solar pateixen diversos problemes

08.02.2019 | 19:14
Conseqüències de la llum artificial

Hi ha nombrosos estudis que confirmen que la il·luminació artificial d'interiors afecta la producció de melatonina de la població en general i, per exemple, arriben a modificar els patrons de son en aquelles persones que conviuen en entorns tancats sense accés a la llum solar.

En el nostre dia a dia passem molt de temps exposats a la llum artificial, i més a l'hivern. Més concretament, davant de la llum blava que emeten ordinadors, mòbils o tauletes, així com als fosforescents, o cada vegada més llums LED de les oficines degut els llargs i frenètics horaris que tenim. Fins a quin punt la il·luminació artificial pot fer mal a la nostra salut?

Per poder entendre-ho, el físic de l'Institut d'Òptica del CSIC, Sergio Barbero, explica a Infosalus que no tots els llums artificials són similars. En concret, cita que qualsevol tipus de llum està composta de diversos colors i, alhora, de diverses graduacions de color, i que no serà el mateix una llum fosforescent, que una LED que contingui blau, d'una llum LED que no la contingui, o d'una altra que contingui llum LED amb blau proper a la ultraviolada (que és perjudicial).

Barbero puntualitza que llum LED no és sinònim de llum blava, alhora que indica que hi ha molts tipus de LED, tot depenent de la concentració de colors que presenti. "Quan tenim una llum freda, molt blanca, és més aviat blavosa, té molt blau i menys de vermell o verd. En canvi, si la llum és càlida, tindrà més colors ataronjats i menys blau, la bombeta de tota la vida", precisa.

Així, assenyala que per a la salut no és el mateix una llum blava propera al ultraviolada (UV) que una llum blava que estigui llunyana al UV. "Quan tens cataractes i t'implanten una lent intraocular, té un filtre que evita la llum ultraviolada i part de llum blava també", sosté el científic del CSIC.

"Els colors tenen a veure amb l'energia. El blau té més energia que el vermell o el verd. Llavors aquesta radiació més energètica té algun tipus d'efecte diferent sobre el teixit ocular que un altre tipus de llum blava. Aquí és on entra la polèmica. Si fiques molt blau que està proper a la ultraviolada serà perjudicial. la gran controvèrsia és quant de blau llunyà o proper a la ultraviolada pots ficar a la llum per no danyar l'ull ", precisa.

Càncer de mama i de pròstata

Precisament, l'abril de 2018 va sortir publicat un estudi a Environmental Health Perspectives, realitzat per un equip internacional sota la direcció de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que va observar una associació entre nivells elevats d'exposició a llum blava durant la nit i un major risc de patir càncer de mama i de pròstata.

Segons explica a Infosalus el coordinador de l'estudi Manolis Kogevinas, la llum d'espectre blau és aquella que emeten la majoria de llums LED de tipus blanc i moltes pantalles de tauletes i telèfons mòbils. "La llum blava és una regió de l'espectre de la llum visible, emesa per la major part de LED blancs, així com per moltes pastilles i pantalles de telèfon mòbil. Entre les fonts de llum blava s'inclouen el Sol, les pantalles digitals (televisors de pantalla plana, ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils, 'smartphones' i 'tablets'), dispositius electrònics i la il·luminació fluorescent i LED", afegeix.

Se sap que, en funció de la intensitat i de la longitud d'ona, explica Manolis, la llum artificial, especialment en l'espectre blau, pot reduir la producció i secreció de melatonina en major mesura que altres espectres lumínics. "La melatonina té un paper fonamental en la regulació dels cicles nit-dia, i té també altres funcions clau, ja que per exemple, és un potent antioxidant i posseeix una funció antiinflamatòria", afegeix.

Al seu torn, subratlla que l'exposició a aquest espectre lumínic ha augmentat amb rapidesa, tant en llocs públics com privats, com a conseqüència de l'ús massiu de LED i de fonts de llum interiors com tauletes o smartphones.

No obstant això, indica que "l'exposició a la llum blava durant el dia, mitjançant l'exposició a fonts artificials de llum, o rebent dosis adequades de llum solar natural (tot l'espectre), té uns efectes més agradables, en forma d'augment de l'estat mental d'alerta i de reducció de la fatiga, que contribueixen a beneficiar tant el desenvolupament de l'activitat diària com el descans nocturn".

Amb això, lamenta que els filtres naturals dels ulls humans no protegeixen prou de la llum blava procedent dels raigs solars, ni de la llum blava emesa pels dispositius electrònics o pels LED.

Carles Surià: la llum LED fa mal a la nostra salut

Carles Surià, enginyer expert en mesuraments de tòxics, per la seva banda, adverteix dels riscos que, al seu parer, i en general, la llum LED pot comportar per a la salut. Segons explica, aquesta presenta un espectre lumínic no ideal, una visió no equilibrada de tota la gamma de colors, a part de generar ones electromagnètiques, el que dificulta la identificació dels colors i incrementa l'estrès en la persona. "No obstant això, els llums incandescents o halògens generen un espectre lluminós complet i no emeten ones electromagnètiques", precisa.

Segons alerta, tot això es veu reflectit en el dia a dia ja que estem tots exposats, més a l'hivern, i des de primera hora del matí a il·luminació artificial amb una forta concentració de llum blava, que estimula l'adrenalina, i a més, segons "moltíssims estudis científics", pot fer mal a la retina.

"Tot aquest temps d'exposició retarda la producció de melatonina i provoca que tant joves com adults estiguin més alterats del compte. A la naturalesa la il·luminació evoluciona de forma contínua al llarg del dia. Els primers raigs tenen una major proporció de blau i els últims ens proporcionen una llum rogenca. El nostre ritme circadiari està adaptat a aquesta evolució diària de la llum i la seva alteració provoca trastorns cardiovasculars, problemes de son i gastrointestinals, entre d'altres efectes", remarca.

La ciència avança

Malgrat tot això, la ciència avança i per exemple, en tota la UCI de l'Hospital barceloní de la Vall d'Hebron s'ha establert, gràcies a la tecnologia d'il·luminació de LEDMOTIVE, com a pauta lumínica la corresponent al dia 21 de març, de manera que sempre és primavera. També l'ha incorporat la unitat de semicrítics de l'Hospital del Mar de Barcelona.

"Aquesta tecnologia permet reproduir la llum natural, incloent els seus canvis al llarg del dia, amb la màxima qualitat visual i sense recórrer a intensitats lumíniques elevades, garantint un alt grau de confort. Totes les propietats de la llum es troben en l'espectre: aquesta tecnologia combina la llum de 7 canals de color diferenciats per a produir qualsevol espectre de llum en el rang visible, podent eliminar o modificar aquella que produeixi els efectes més nocius, com la llum blau-violeta, per exemple", subratlla.

En el cas d'un hospital, segons defensen, això facilita aplicar els beneficis de la llum natural a la recuperació dels pacients crítics, així com millorar l'orientació i reduir els deliris en pacients amb ingressos de llarga estada. "El sistema facilita, a més, l'eliminació completa de la llum blava quan així es requereixi per afavorir la producció de melatonina", sentencia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...