Els epidemiòlegs adverteixen que la disminució de malalties que poden prevenir-se amb vacunes ha fet que la percepció entre la població del risc de poder-les contraure sigui més baixa i, per tant, s'ha reduït la necessitat que veuen les famílies de vacunar-se. En una jornada que es va fer a mitjan febrer a la Universitat de Lleida (UdL), els professionals sanitaris recordaven la importància de vacunar-se i que el fet d'abaixar la guàrdia en l'aplicació de determinades vacunes com ara la del xarampió s'ha traduït en l'aparició en bosses poblacionals concretes de brots d'aquesta malaltia, tot i que de forma molt localitzada.

Un dels temes en què es va posar el focus va ser en les reticències o dubtes de la ciutadania a l'hora de vacunar-se o no, una qüestió que l'OMS ja situa com un dels deu problemes mundials. Els professionals sanitaris reconeixen que en els darrers anys s'ha notat un augment d'aquests dubtes i reticències entre la població, segons el cap del Servei de Vigilància Epidemiològica a Lleida, Pirineu i Aran i president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, Pere Godoy. Ho atribueix al fet que «la reducció de les malalties que es poden prevenir amb vacunes ha derivat en una menor percepció del risc de contagi d'aquestes malalties a la població, i així, s'ha reduït la necessitat que veuen les famílies de vacunar-se».

Per als professionals sanitaris no és un tema nou, però sí que reconeixen que té «molta importància» i, sobretot, per allò que afecta la pràctica clínica del dia a dia. Per aquest motiu, Godoy defensa la necessitat d'abordar-lo, de posar-lo de manifest i de saber-lo gestionar amb l'objectiu que «les reticències i els dubtes siguin els mínims, la confiança de les famílies creixi i es puguin obtenir bones cobertures perquè és una cosa bàsica per tal que continuï sent molt baixa la incidència d'aquestes malalties».

Pere Godoy adverteix que s'ha detectat que aquest relaxament de la vacunació entre la ciutadania s'ha traduït en l'aparició de brots localitzats de malalties com pot ser el xarampió en bosses de població concretes, un fet que suposa «efectes molt negatius», segons l'epidemiòleg.

Durant la jornada, els professionals també van defensar que els aspectes legals de la vacunació són «millorables». «En aquest moment no hi ha una obligació de vacunar-se, però hi ha una recomanació claríssima des del punt de vista científic i de l'administració sanitària de la necessitat de fer-ho», comenta Godoy.

Virus del papil·loma humà

La sessió també va fer balanç dels deu anys de la vacunació contra el virus del papil·loma humà. Pere Godoy va recordar que, inicialment, va generar una certa controvèrsia pels efectes adversos que podia generar, tot i que «a Catalunya és una vacuna que ha estat molt ben acceptada per la població i la cobertura és molt bona».

Segons explica, la seva administració s'està traduint «en una reducció de les berrugues genitals, que és un dels virus que cobreix la vacuna», tot i que «pel que fa al càncer de cèrvix encara estarem uns anys per veure-ho perquè té un període de latència més llarg».