El grup del Campus Clínic-UB de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i la Universitat de Cantàbria han detectat un biomarcador (característica que s'utilitza com a indicador) molt important per al pronòstic d'una de les leucèmies infantils més letals, en un estudi europeu pioner que publica la revista Haematologica. La leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B és el càncer infantil més freqüent -representa un terç dels casos- i sol tenir un pronòstic de curació favorable, superior al 85%.

Ara bé, hi ha un subtipus de la malaltia que és molt poc freqüent, que es diagnostica especialment durant el primer any de vida i que gairebé sempre té un diagnòstic fatal. Els investigadors han descobert que els pacients que expressen el gen AF4-MLL tenen un percentatge significativament més alt de supervivència (62,4% vs 11,7%). Aquesta conclusió suposa un avenç molt important en la selecció del tractament més intens i efectiu per al pacient.

La revista Haematologica, de The European Hematology Association (EHA), obre aquest mes de febrer amb dues publicacions del grup científic del Campus Clínic-UB de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en col·laboració directa amb els doctors Ignacio Varela i Antonio Agraz-Doblas, de la Universitat de Cantàbria i que investiguen a l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria (IBBTEC).

Els estudis plantegen nous enfocaments i eines de pronòstic per millorar la supervivència d'un dels tipus de leucèmia infantils més letals. És la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t (4; 11) (MLL-AF4 +). Aquest tipus de leucèmia, d'origen embrionari, acostuma a desenvolupar-se amb una expansió cap al sistema nerviós i, per això, els percentatges de curació són molt reduïts.

En un dels treballs, liderat pel doctor Pablo Menéndez, han seqüenciat el genoma de 124 infants diagnosticats amb aquest subtipus de leucèmia. És un dels estudis més amplis que s'han fet fins ara en l'àmbit internacional en casos de lactants amb leucèmia i s'ha dut a terme amb mostres de pacients tractats amb el protocol europeu Interfan, en col·laboració amb l'hospital pediàtric Trousseau de París; el centre d'oncologia pediàtrica Princess Máxima d'Utrecht (Holanda); la Universitat Erasmus de Rotterdam (Holanda) i l'hospital pediàtric de Monza (Itàlia).

Els investigadors han detectat un biomarcador molt important en el pronòstic d'aquest subtipus de leucèmia. El doctor Menéndez, que és investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha assenyalat que si bé les implicacions d'aquesta descoberta no són «immediates, perquè el tractament estàndard per a les leucèmies limfoblàstiques és el mateix, es poden planificar tractaments més intensos». «És molt important estratificar pacients pel que fa al seu pronòstic per a decisions terapèutiques, no immediates, sinó a partir de la consolidació, manteniment i de cara al trasplantament», ha afegit.

L'estudi també ha permès descobrir que el genoma d'aquest subtipus de leucèmia és el més estable de qualsevol càncer pediàtric seqüenciat fins ara. Una de les principals preguntes que es fan ara els investigadors és com un genoma tan estable en infants de pocs mesos pot tenir un desenvolupament tan agressiu. Encara no en saben la resposta, si bé l'estudi suggereix que hi ha canvis epigenètics adquirits en l'embaràs i el seu desenvolupament.

Els experts en càncer pediàtric expliquen que els infants a qui es diagnostica leucèmia durant els primers mesos de vida ja neixen amb la malaltia. «S'anomenen tumors del desenvolupament. Els infants no tenen temps per generar mutacions en aquests pocs mesos», ha apuntat Menéndez.