Un estudi liderat per un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona apunta que el risc de desenvolupar símptomes de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) durant la infància podria veure's modulat per la dieta de la mare durant l'embaràs. La investigació analitza mostres de plasma procedent de cordons umbilicals per quantificar els nivells d'omega-6 i omega-3 que arriben al fetus.
L'anàlisi estadística mostra que com més gran és la proporció d'omega 6 pel que fa a la d'omega 3, més gran és el risc de mostrar símptomes de TDAH als 7 anys. L'estudi ha tingut la participació de 600 nens i nenes d'Astúries, el País Basc, Catalunya i el País Valencià.
Àcids grassos poliinsaturats
L'omega-6 i l'omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que tenen un paper crucial en el sistema nerviós central, concretament durant les últimes fases de la gestació. Els dos tipus d'omega competeixen per incorporar-se a les membranes cel·lulars i s'obtenen principalment a través de la dieta, motiu pel qual és important que s'adquireixin de forma equilibrada. Estudis previs ja havien observat que els nens i nenes amb símptomes de TDAH mostren una ràtio més gran entre l'omega 6 i l'omega 3.
A més de mostres de plasma procedent del cordó umbilical dels 600 infants de l'estudi, es van fer omplir qüestionaris a les mares. L'avaluació dels símptomes de TDAH es va realitzar per mitjà de dos qüestionaris estàndards diferents que van ser completats pel professorat de l'alumnat quan aquests tenien quatre anys d'edat i pels seus pares i mares als set anys.
Els resultats de la recerca mostren que per cada augment d'un punt en la ràtio d'omega 6 i omega 3 trobada en les mostres del cordó umbilical, el nombre de símptomes de TDAH als set anys d'edat augmentava el 13%. L'estudi va avaluar tant el diagnòstic clínic de TDAH com el nombre de símptomes presents fins i tot en els casos que no arribaven a complir els criteris diagnòstics.
«L'estudi ens aporta una evidència més sobre la importància de la dieta materna durant l'embaràs», diu l'investigador Jordi Júlvez. «A causa del llarg període que necessita per desenvolupar-se, el cervell és un òrgan vulnerable a una programació defectuosa, de manera que aquest tipus d'alteracions podrien conduir a trastorns en el neurodesenvolupament».
