El fetge d'una persona gran respon pitjor als tractaments de malalties com la cirrosi. Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han estudiat per primera vegada de forma exhaustiva com l'envelliment afecta el funcionament del fetge i han descrit que la signatura molecular de la malaltia hepàtica és diferent en pacients grans en comparació de joves. «Els tractaments s'haurien de desenvolupar tenint en compte l'edat dels pacients», assenyala Gracia-Sancho, que ha coordinat els tres estudis i és investigador del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en l'Àrea temàtica de Malalties Hepàtiques.

Aquests estudis mostren que l'envelliment, en les malalties del fetge, activa mecanismes moleculars addicionals o diferents dels observats en individus joves. Tot i això, els models preclínics utilitzats fins ara són joves, «perquè són més barats i donen resultats més ràpids». Gracia-Sancho apunta que utilitzar models envellits, que «mimetitzen millor la malaltia del pacient», pot ajudar a desenvolupar estratègies terapèutiques més eficaces.

Des d'una perspectiva fisiològica, l'envelliment s'associa amb un declivi de la major part dels òrgans, inclòs el fetge. Ara bé, la funció d'aquest òrgan en condicions de vellesa és bastant desconeguda. Estudis previs havien descrit una pèrdua de massa de l'òrgan, una disminució del reg sanguini i l'activació d'alguns dels subtipus cel·lulars, però no s'havien analitzat els mecanismes moleculars que ho provocaven.

Les societats dels països desenvolupats s'estan envellint a causa de l'augment de l'esperança de vida. El 14% dels ciutadans europeus tenen més de 65 anys i es preveu que el 2030 aquest percentatge arribi al 23%. El sistema sanitari té com a repte donar resposta a l'envelliment de la població.

Els investigadors han descrit el fetge en models animals d'edat avançada en condicions de salut i els canvis identificats s'han validat en mostres de fetges de persones joves i grans. L'estudi mostra que els fetges de les rates velles sanes tenen més resistència vascular, fet que provoca una pitjor perfusió del fetge i un augment de la pressió de la vena porta. «Aquestes troballes suggereixen que el fetge envellit és més vulnerable a danys crònics o aguts», assenyala Gracia-Sancho.

Un altre estudi coordinat pel mateix grup, ha aprofundit en l'impacte de l'envelliment en la malaltia hepàtica crònica avançada i, concretament, la cirrosi. Els investigadors van analitzar el fetge de rates joves i velles amb cirrosi i van avaluar la signatura molecular de mostres de biòpsies de pacients joves i grans amb la malaltia. Els resultats demostren que els animals d'edat avançada desenvolupen una forma molt més severa de malaltia hepàtica crònica avançada que els joves. «Tant la fibrosi hepàtica com la hipertensió portal són més greus en els animals d'edat avançada».

Les principals causes de cirrosi són l'hepatitis B, en països en via de desenvolupament; l'alcoholisme crònic i el fetge gras no alcohòlic, derivat del sedentarisme i mals hàbits de vida i que, segons Gracia-Sancho, és una «epidèmia que ve». La cirrosi es diagnostica sobretot a partir dels 50 anys.

I un altre estudi avalua l'efecte del dany per isquèmia-reperfusió, quan es disminueix i es restableix el reg sanguini del fetge, habitual durant els procediments quirúrgics. Els investigadors han demostrat que el teixit dels animals d'edat avançada és més vulnerable al dany que el dels joves.