Un total de 27.195 persones estaven diagnosticades de Parkinson el 2017 a Catalunya i rebien tractament específic per a la malaltia. El 53,1% de les persones diagnosticades de Parkinson són homes i, de mitjana, se'ls diagnostica la malaltia als 75 anys, dos anys abans que a les dones. Són dades que recull el Servei Català de la Salut (CatSalut) en el número d'abril dels Informes breus, en què analitza la malaltia en les persones ateses pels serveis sanitaris públics entre el 2013 i el 2017. L'estudi també mostra que les taxes de prevalença augmenten a mesura que disminueix el nivell econòmic. En les rendes més baixes, la malaltia afecta més dones que homes. L'11 d'abril, aquest dijous, es commemora el Dia Mundial del Parkinson amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta malaltia i sensibilitzar la societat.
Vuit de cada deu persones amb malaltia de Parkinson té més de 70 anys. La taxa més elevada es troba en el grup d'entre 85 i 89 anys i és superior en els homes que en les dones. D'altra banda, el grup de 75 a 89 anys és el grup d'edat amb la taxa de diagnòstic més elevada, tant en homes com en dones. Més del 30% de les persones amb Parkinson són pacients crònics complexos, tres vegades més que els que no tenen la malaltia, i un 7% són malalts crònics avançats, el doble que els que no la tenen.
De les patologies estudiades, i en comparació de les dones, els homes presenten una proporció més gran de diabetis, neoplàsies, malaltia pulmonar obstructiva crònica, ictus, cardiopatia isquèmica i dependència a l'alcohol.
Per sexes no hi ha diferència en el percentatge de persones afectades per insuficiència renal crònica, psicosis atípiques, esquizofrènia i trastorn bipolar. La resta de patologies estudiades afecten més les dones i són incontinència, demència, insuficiència cardíaca, artritis, asma i trastorns depressius.
El 2017, les persones amb malaltia de Parkinson van tenir una despesa un 71% superior a la de la població equivalent sense la patologia. La més important és la de farmàcia (43,1%), seguida per la despesa per hospitalització (22,5%). La despesa anual per capita atribuïble a la malaltia de Parkinson és de 1.224 euros.
Una malaltia crònica, progressiva i multisistèmica
La malaltia de Parkinson és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central que té com a símptomes principals tremolor de repòs (a les mans, els braços, les cames i la mandíbula o el cap), rigidesa (engarrotament de les extremitats i el tronc), lentitud en els moviments i inestabilitat postural (deteriorament de l'equilibri). La malaltia de Parkinson és, alhora, crònica, progressiva i multisistèmica: els símptomes empitjoren amb el temps. A mesura que es tornen més pronunciats, els pacients poden tenir dificultat per caminar, parlar o fer tasques senzilles.
En les etapes tardanes, freqüentment poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorn dels moviments voluntaris o aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta, i també ofecs, pneumònia i caigudes greus. L'evolució dels símptomes és molt variable: poden tenir una durada de vint anys o més, tot i que en algunes persones evoluciona més ràpidament.
