Un informe de Justícia Alimentària alerta que es consumeix carn quatre vegades més del que recomanen les autoritats sanitàries, sobretot de carn processada (vuit vegades) i de carn vermella fresca (fins a deu vegades més que les racions considerades saludables). Aquest excés de consum de carn també el tenen els nens: l'entitat assegura que mengen carn entre tres i quatre cops més que la quantitat adequada. Des de Justícia Alimentària asseguren que menjar més carn processada del compte incrementa el 50% el risc de tenir malalties cardiovasculars, entre d'altres. Per això engeguen una campanya per conscienciar la població dels efectes nocius per a la salut d'aquests hàbits alimentaris i per reclamar a les autoritats més regulació amb polítiques públiques.

Segons Justícia Alimentària, el lobby de la indústria càrnica ha pressionat els governs i no ha deixat tirar endavant polítiques de salut públiques encarades a disminuir el consum de carn. El director de l'entitat, Javier Guzmán, recorda que l'OMS va obrir el debat el 2015 amb recomanacions noves sobre el consum de carn vermella i processada, però que, en canvi, no s'ha fet cap campa-nya de política pública que busqui aquest canvi d'hàbits, que, segons el coordinador de l'estudi, Ferran Garcia, no arribaran «espontàniament».

Justícia Alimentària ha recuperat dades que posen sobre aquest excés de consum de carn, sobretot de carn vermella i processada, un tipus d'aliment que la indústria càrnica comercialitza amb nombrosos additius que incrementen «notablement» el risc de patir, per exemple, càncer.

Per això, a banda d'un risc molt més gran, del 50%, de patir malalties cardiovasculars, l'entitat també alerta que el consum excessiu de carn té a veure amb el 28% de càncers colorectals i amb el 17% de la hipertensió o el 18% de la diabetis, a més d'entre el 28% i el 38% de les malalties isquèmiques i cardiovasculars.

Per a Justícia Social, el consum excessiu de carn també té efectes en la despesa sanitària, i a tot l'Estat espanyol les malalties derivades d'aquest hàbit suposen una despesa de 7.400 milions d'euros cada any, és a dir, 157 euros per persona i any, que és el 13% del total de la despesa sanitària pública per habitant.

Biaix social i de gènere

L'associació assegura que en aquest consum excessiu de carn hi ha també un biaix de classe social, ja que la carn processada, és a dir, aliments com el pernil cuit, les salsitxes fresques o el fuet, són més freqüents en les dietes de les classes populars. El de classe social, però, no és l'únic biaix present en els patrons d'alimentació. L'informe de Justícia Alimentària posa de manifest que el consum de carn està més associat a un comportament masculí i que, en canvi, els hàbits associats a les dones incorporen molt menys consum de carn.

Posen de manifest que les empreses aprofiten per introduir al mercat aquests productes carnis amb una «estratègia de confusió», sense etiquetar-ho correctament «i que, per exemple, es pugui trobar carn picada amb una etiqueta de 100% carn de vaca» i que en la composició aparegui que tan sols n'és el 40%. Per això, demanen una regulació que permeti clarificar aquesta situació i implementar el semàfor com a sistema d'etiquetatge públic i, fins i tot, anar més enllà, com en països com els EUA, on s'afegeix si el producte està lliure de nitrits o d'antibiòtics.