03 de maig de 2019
03.05.2019

«Sense gluten»: informació per als celíacs o tècnica de màrqueting?

Aliments frescos que no contenen gluten d'una manera natural s'etiqueten com a aliment «sense gluten» per a vendre'n més

03.05.2019 | 19:53
Aliments sense gluten

Quan llegim «sense gluten» a l'etiqueta d'un paquet de llet fresca o en unes hortalisses, som davant d'un cas de màrqueting enganyós. Això es deu al fet que «ni la llet, ni les hortalisses, ni molts altres productes frescos com la carn o els ous contenen gluten d'una manera natural», explica Aida Serra, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Es tracta, a més, d'una pràctica contrària a la legislació actual. La llei obliga a indicar la presència o absència de gluten en alguns aliments determinats que són susceptibles de dur-ne, atès que és una informació clau per a les persones celíaques. Però la normativa europea, concretada en el Reglament 828/2104, també persegueix pràctiques informatives deslleials i fa referència al fet que «la informació alimentària no ha d'induir a l'error en insinuar que l'aliment té unes característiques especials, quan, de fet, tots els aliments similars tenen aquestes mateixes característiques».

Aquestes pràctiques, a més, poden induir a la confusió les persones afectades per la malaltia celíaca, la intolerància al gluten o l'al·lèrgia al blat, que són malalties diferents:

-Celiaquia: entre l'1 i el 2% de la població europea està afectada per la celiaquia, una malaltia autoimmune en què les proteïnes del gluten provoquen una atròfia severa de la mucosa de l'intestí prim en les persones afectades, que els impedeix l'absorció de nutrients.

-Intolerància al gluten: les persones intolerants al gluten, és a dir, que pateixen una sensibilitat al gluten no celíaca, tenen símptomes similars que els celíacs, però no s'hi ha observat una reacció autoimmune en ingerir aliments i, en el seu cas, l'absorció de nutrients no està compromesa a causa d'un dany en la paret intestinal. La diagnosi d'aquesta intolerància és difícil, perquè encara no hi ha biomarcadors i es basa només a descartar la celiaquia. S'estima que pot afectar fins a deu vegades més persones que la malaltia celíaca.

-Al·lèrgia al blat: aquestes persones tenen una reacció al·lèrgica que es limita al blat. «Les persones al·lèrgiques al blat han de fer molta atenció, també, als medicaments, ja que alguns poden contenir gluten, sigui en el principi actiu o bé en els excipients. És molt important que les persones afectades llegeixin bé el prospecte i també que s'apliqui en tots els casos la normativa actual, que obliga que es detalli la presència de gluten en els medicaments», explica Anna Bach, nutricionista i professora, també, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

«Els celíacs han d'evitar el gluten completament, mentre que algunes persones amb intolerància al gluten, les quals sí que poden presentar nivells d'intolerància diferents, poden ingerir petites dosis d'aquest nutrient. És el mateix que succeeix amb la intolerància a la lactosa», explica Aida Serra.

Per aquest motiu, en l'etiquetatge cal distingir tres tipus d'aliments:

-Genèrics: són els aliments que d'una manera natural no contenen gluten i, per tant, no s'hauria d'esmentar aquest fet a l'etiqueta. És el cas de l'aigua, la llet, les verdures, les hortalisses, els llegums, la carn i el peix frescos i els ous.

-Convencionals: són els que es poden fabricar sense gluten, però que també en podrien contenir. Són, per exemple, les postres o els productes cuinats amb salses i altres condiments. «El vinagre de Mòdena, el surimi, les verdures precuinades o la salsa de soja poden dur gluten», explica Anna Bach. Aquests aliments han de dur clarament la indicació «sense gluten» en cas que en continguin menys de 20 mg/kg. Es permet aquesta quantitat ínfima de gluten en els aliments, perquè és molt difícil garantir-ne l'eliminació completa a causa de la contaminació que es pot produir durant el procés de recol·lecció, manipulació o transport dels aliments.

D'altra banda, s'etiqueten com a «contingut molt reduït en gluten» els aliments que no en superen la quantitat de 100 mg/kg. «Aquests darrers aliments podrien ser adequats per a algunes persones intolerants, però en cap cas per als celíacs», recorda la professora Aida Serra.

-Específics: són els aliments que d'una manera natural contenen gluten, però la indústria els ha reformulat per eliminar-ne aquestes proteïnes i fer que siguin aptes per a celíacs. Aquesta adaptació es pot fer en la pasta, el pa o algunes begudes, i és imprescindible que aquests aliments continguin la indicació «sense gluten».

Així, doncs, els usos abusius de l'etiqueta «sense gluten», en lloc de contribuir a la informació del col·lectiu de celíacs, poden portar a la creació de mites i confusions. Les motivacions d'aquesta pràctica poden ser comercials, ja que els darrers anys s'ha estès la creença que una dieta sense gluten és beneficiosa per a qualsevol persona.

Tanmateix, això només és així per a les persones que pateixen celiaquia, intolerància o al·lèrgia al gluten. «Per a una persona sana, una dieta lliure de gluten no té cap benefici. Se'n pot prescindir, perquè no és un nutrient essencial, però no comporta cap millora per si mateixa», explica la professora Aida Serra. «És cert que aquest tipus de dieta pot ser beneficiosa per a persones que pateixen la síndrome del còlon irritable o altres malalties que afecten el funcionament correcte de l'intestí, però seguir una dieta lliure de gluten sense una supervisió mèdica pot ser perjudicial per a la salut, atès que sovint, en eliminar els cereals que porten gluten, es tendeix a seguir una dieta desequilibrada, baixa en fibra i excessivament rica en sucres i greixos, a causa de la formulació dels productes sense gluten», afegeix.

Cal combatre mites com ara que el gluten engreixa, ja que els productes sense gluten sovint incorporen greixos afegits que comporten una aportació de calories més gran. Això sí: el canvi d'una dieta amb molts aliments industrials, com ara les galetes o la rebosteria, a una altra de basada en aliments frescos, com ara la fruita i les verdures, sí que pot ajudar a perdre pes, tot i que la presència o absència de gluten no hi tingui res a veure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...