La ciència s'ha esmerçat al llarg de les dècades a trobar solucions perquè els infectats gaudeixin d'una vida productiva i lliure de tractaments. Avui, podem parlar de vacunes i d'avanços per a erradicar els danys que causen aquestes infeccions víriques, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer. Disseccionem les claus per entendre aquesta malaltia.
L'hepatitis que més es cronifica
El virus de l'hepatitis A es transmet per via enteral o fecal-oral. Es vincula a la falta d'aigua salubre i a una mala higiene. La majoria de contagiats adquireix immunitat per a tota la vida. És l'únic tipus que no es cronifica. No és així en el cas de les hepatitis B i C. La B també es contagia per aigües contaminades, a més de per transmissió perianal o sexual.
És cert que més del 90% dels pacients es recupera, però la malaltia es converteix en crònica en aquest mateix percentatge quan s'adquireix prop del naixement. El tant per cent, segons l'ASSCAT, es redueix al 30 quan els malalts es contagien en edat infantil i aconsegueix el 5% quan l'infectat és un adult.
Mentrestant, la C, que es transmet per la sang, es cronifica entre el 60 i el 80% dels casos segons l'Organització Mundial de la Salut. Entre el 15 i el 30% d'aquests sofrirà cirrosi hepàtica als 20 anys.
Les vacunes de les hepatitis A i B
No existeix una vacuna contra l'hepatitis C; sí en els altres dos casos. L'administració de la dosi contra l'hepatitis A és efectiva en el 95% dels pacients. A Espanya s'inclou la immunització en el calendari de vacunes a Catalunya, Ceuta i Melilla.
També existeixen vacunes combinades. Per exemple, la vacuna contra l'hepatitis A i la febre tifoidea o contra l'hepatitis A i B. Mentrestant, la vacuna contra aquesta última es va eliminar en els últims temps a Espanya per als nounats. Sí que s'administra en les primeres hores de vida als fills de les mares portadores.
Es cura l'hepatitis C?
L'Organització Mundial de la Salut assegura que entre el 15 i el 45% d'infectats elimina el virus espontàniament en un període de sis mesos sense cap tractament. Mentrestant, els medicaments denominats sofosbuvir i daclatasvir i la seva combinació formen part dels tractaments de capçalera de l'OMS. De fet, aquests inhibidors pangenotípics aconsegueixen taxes de curació superiors al 95%.
Els antivirals d'acció directa han revolucionat la història des de 2013. Fins llavors, el percentatge de curació es reduïa a la meitat dels infectats. És important assenyalar, d'altra banda, que l'hepatitis C no es cura només amb el trasplantament de fetge. Un tractament amb medicació antiviral es considera necessari.
Nous avanços
Recentment, la ciència ha aconseguit erradicar l'hepatitis C en individus coinfectats amb VIH també mitjançant l'ús d'antivirals d'acció directa. El Registre d'Utilització d'Antivirals per al Virus de l'Hepatitis C (VHC) en la Comunitat de Madrid demostrava a la fi de febrer de 2018 l'eficiència d'aquest tractament.
Per mesurar la seva eficàcia es va emprar la resposta viral sostinguda. Parlem de l'absència de partícules del VHC en sang a les dotze setmanes d'acabar amb el corresponent tractament. Amb aquesta acció, es va aconseguir la curació de l'hepatitis C en el 92% dels pacients.
La recerca continua sent necessària per avançar en aquest terreny. No hem d'oblidar que la vacuna contra l'hepatitis C és una de les assignatures pendents de la ciència.
