A partir d'aquesta idea neix un nou corrent: la medicina centrada en la persona, més enllà de la malaltia. Es tracta de cuidar, a més de tractar. De rehumanizar el sistema sanitari per proporcionar al malalt un procés mèdic més pròxim i amable.
La reflexió dels facultatius
Posar-se en el lloc de l'altre ajuda a visualitzar la realitat. És el que li va ocórrer a un grup de facultatius del Col·legi de Metges de Barcelona, els qui es van veure obligats a col·locar-se a l'altre costat de la taula. Diverses malalties greus els van prostrar en un llit d'hospital.
Va ser durant aquest tancament quan es van adonar que el sistema era millorable. No en relació als diagnòstics i als tractaments, sinó a l'atenció al pacient i a la disposició d'un entorn que li resulti confortable. I és que, l'engranatge sanitari està dissenyat per complir amb els processos, però no se centra en acaronar el protagonista i a cuidar de la seva comoditat.
La iniciativa Janus -així es denomina el grup format per aquests metges-, no és l'única a Espanya que treballa per impulsar aquesta tendència. Nombrosos hospitals ja han posat en marxa estratègies per instaurar pràctiques humanitzadores que repercuteixen de manera positiva en l'estat de salut del malalt i amb això, en la seva curació.
Clíniques dissenyades per curar pacients
La imatge en bucle del sostre d'una habitació d'hospital i els seus passadissos no contribueix al benestar del pacient. Tampoc ho fa veure's obligat a compartir espai amb altres malalts en el moment de sotmetre's a certes proves diagnòstiques. La desídia per contemplar el mateix escenari durant l'ingrés es resol coneixent l'entorn. Mentrestant, la intimitat s'aconsegueix amb consultes individualitzades. Són dos de les mesures que implementa l'hospital Virgen del Rocío, a Sevilla.
La tendència també ha calat en altres hospitals com el Clínic de Barcelona. Aquí l'experiència del pacient es millora acudint al disseny i a l'arquitectura. La incorporació de taules rodones per a les consultes és un canvi senzill, però necessari. D'aquesta forma, s'eliminen les barreres de les taules quadrades i el metge pot donar un copet al pacient a l'esquena. Aquest acostament resulta terapèutic.
Els familiars com a part de l'estratègia
En aquest centre també podem veure sostres temàtics en l'UCI d'Hepatologia. A més, es té en compte els familiars del malalt. Per això, les sales d'espera compten amb pantalles en què s'indica si ja ha finalitzat l'operació o si la persona es troba encara en reanimació. D'altra banda, el Clínic inclou endolls de recàrrega de mòbils a urgències. Saber que els seus éssers estimats estan entretinguts durant la seva consulta permet que el pacient se senti alleujat. I això també forma part del seu benestar.
El descans i l'atenció a domicili
Les converses entre els metges, les trucades, els timbres... Cada soroll dificulta el descans del pacient en els casos d'hospitalització. La seva reducció, especialment durant la nit, resulta primordial per solucionar aquest inconvenient. A l'hospital sociosanitari Pere Virgili de Barcelona ja han pres nota d'aquesta dificultat. Ara, no només eviten els sorolls esmentats, sinó que les feines d'infermeria s'agrupen per entrar menys vegades a l'habitació. Mentrestant, en altres hospitals com La Princesa es porta la farmàcia hospitalària a la llar del pacient.
La implantació de la humanització en el sistema sanitari no ha calat amb una força idèntica en tot el país. Sí que és cert que gradualment es van aplicant estratègies centrades en la cura dels pacients. El corrent que aposta per l'atenció més enllà del tractament ha arribat per quedar-se.
