Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona mostra que l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs podria provocar anomalies cerebrals i contribuir a una reducció en la capacitat cognitiva de la criatura. La recerca relaciona l'exposició a les partícules fines (PM2,5) durant la gestació i els primers anys de vida amb un pitjor rendiment de la memòria de treball i l'atenció executiva.
Es van analitzar 2.221 nens entre 7 i 10 anys de centres escolars de Barcelona. Se'ls van fer diversos tests per ordinador. L'exposició a la contaminació es va estimar amb un model matemàtic a partir de mesuraments reals. L'objectiu era aprofundir en el coneixement generat per estudis anteriors realitzats pel mateix equip, que van observar que els nens i nenes que van a escoles amb majors nivells de contaminació procedent del trànsit tenen un menor desenvolupament cognitiu.
Els resultats van mostrar que una major exposició a partícules fines (PM2,5) des de l'embaràs fins als 7 anys d'edat estava associada a una menor memòria de treball en arribar a les edats en què es van practicar els tests cognitius (entre els 7 i els 10 anys).
La memòria de treball és un sistema cognitiu que s'ocupa d'emmagatzemar informació per a la seva posterior manipulació i que resulta fonamental per a l'aprenentatge, el raonament, la resolució de problemes i la comprensió del llenguatge.
Menys memòria de treball
La segregació dels resultats per sexes va permetre observar que la relació entre exposició a PM2,5 i menor memòria de treball es donava entre els nens i no entre les nenes. La resposta es podria trobar en diversos mecanismes de caràcter hormonal o genètic.
Es va observar que una major exposició a partícules fines estava associada a una menor atenció executiva, tant en nens com en nenes. L'atenció executiva és una de les tres xarxes que formen la capacitat d'atenció. Intervé en les formes d'atenció de nivell elevat, com la detecció i resolució de conflictes en els quals es poden donar diverses opcions i respostes, així com en la detecció d'errors, la inhibició de respostes o la regulació de pensaments i sentiments.
Si els estudis anteriors a aquest projecte havien analitzat l'exposició atmosfèrica en els centres escolars al llarg d'un any, en aquesta ocasió es va avaluar l'exposició atmosfèrica en el domicili dels participants, i en un període de temps molt més ampli: des de l'etapa prenatal fins als 7 anys.
