A començament d'aquest 2019 vaig tenir l'oportunitat de participar en un projecte de voluntariat a Dakar, Senegal. Vam formar un equip de dos optometristes i dos oftalmòlegs i l'objectiu de la missió era contribuir a millorar la salut visual i reduir la ceguera prevenible i/o curable de la població infantil, per millorar així la seva qualitat de vida, i vetllar per un accés universal i igualitari. Per una banda, formant professionals al seu país d'origen, a partir dels seus recursos i possibilitats, i per altra banda, passant consulta tant a l'hospital de la capital com en diversos centres d'acollida i fent cirurgies en pacients pediàtrics.
Senegal està situat a la part oest del continent africà, amb una població superior a 13 milions de persones, la meitat de la qual es troba per sota del llindar de pobresa. Si bé la part de població urbana té accés a les instal·lacions sanitàries, malauradament no es pot dir el mateix de les zones rurals, que queden desateses en la seva gran majoria. Durant la meva estada al país, aquestes diferències es van fer molt evidents: els nens i nenes que visitàvem a l'hospital, ubicat a la capital, venien molt ben vestits (sempre tenint en compte els seus recursos i preferències culturals), es notava que els pares havien dedicat una bona estona a arreglar-los per tal de causar una bona imatge quan fossin atesos. En canvi, a les cases d'acollida, situades als afores més rurals, els infants en general portaven roba vella, bruta. Es feien paleses les mancances d'higiene.
Problemes oculars
De tots els pacients pediàtrics que vam valorar, vam detectar des d'ambliopies profundes i estrabismes, fins a infeccions i cataractes congènites, entre d'altres. Un dels fets que més em van cridar l'atenció, quan ho comparava amb els pacients que visitem habitualment a la consulta d'aquí, va ser que els pacients es dirigeixen a l'especialista quan el seu problema ocular està en una etapa molt avançada.
La consciència a la qual estem acostumats aquí d'anar a l'hospital de seguida que ens trobem alguna afecció, per petita que sigui, és molt diferent. Això comporta que qualsevol complicació dels seus ulls sigui molt més difícil de resoldre, i si a aquest fet hi sumem la formació en molts casos precària dels professionals que exerceixen als hospitals d'allà, hi ha casos realment complexos.
Un altre dels aspectes que em van sobtar va ser detectar molts pacients diagnosticats d'estrabisme (desviació d'un dels dos ulls). Em preguntava: per què pot ser que aquí hi hagi més casos amb aquesta condició ocular? Hi ha diversos factors que influeixen en el desenvolupament de la visió. El fet que hi hagi més incidència de baix pes dels nounats als països subdesenvolupats (16,5% versus 7% als països desenvolupats), ja sigui per desnutrició materna o per infeccions cròniques durant l'embaràs, podria provocar una immaduresa dels diferents sistemes, que no estarien preparats per respondre a les exigències de la vida extrauterina.
Hi hauria, així, més tendència a patir anomalies de qualsevol part del sistema visual que condueixin a una pèrdua d'agudesa visual. A part dels estrabismes, també refraccions elevades, atròfies del nervi òptic, retinopaties, ceguera cortical... El desenvolupament psicomotor estaria també estretament relacionat amb el sistema visual.
En el procés d'adquisició de les habilitats motores hi intervenen característiques biològiques, com l'herència i la maduració, i també l'ambient i les oportunitats de moviment que es troben en el seu entorn (joguines, escales...) i en el seu desenvolupament motor.
En alguns casos, una evolució incorrecta de la part motora pot contribuir que el sistema visual no es desenvolupi de forma adequada, i impedir que realitzi totes les seves funcions, com tenir una bona visió binocular, cosa que dona lloc a una desviació d'un d'ells, ja que no hi hauria coordinació entre els dos ulls.
Alguns factors de risc que poden alterar aquest binomi durant els tres primers anys de vida són la desnutrició, les condicions socioeconòmiques baixes, les infeccions neonatals i/o la pobra educació dels pares.
La meva inquietud per ajudar els altres desinteressadament és el que em va empènyer a ser part d'aquest projecte i la veritat és que en general va ser una experiència enriquidora, que alhora ha fet que prengui molta més consciència de la precarietat actualment existent en aquesta àrea en països subdesenvolupats.
La ceguesa al món, alarmant
L'increment de la salut visual és una de les armes més potents que contribueixen a erradicar la pobresa, ja que recuperar la visió suposa la possibilitat de tornar a treballar, alimentar la família, etc., o en el cas dels nens, que puguin tenir un accés a l'aprenentatge. Si no fem cap actuació respecte d'això, l'OMS preveu que l'any 2020 hi haurà al voltant de 76 milions de persones cegues. Aquesta dada és alarmant i ens ha de donar forces per intentar seguir treballant de valent en aquest camp i, en definitiva, continuar construint un món millor.
