La taxa de mortalitat en les dones que tenen un infart és del 18% i en els homes, del 9%, segons un estudi que ha analitzat les dades de més de 320.000 pacients de l'Estat espanyol entre el 2005 i el 2015. La doctora Antonia Sambola, del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron i que ha liderat l'estudi, assenyala que aquesta diferència s'atribueix sobretot al fet que les dones tarden més a acudir al sistema sanitari i aguanten més els símptomes com el dolor, que moltes vegades es confonen amb altres causes, com l'ansietat, i es minimitzen. Per això la doctora Sambola fa una crida a avisar els serveis d'emergències de seguida que es notin els primers senyals i a l'«autocura», també per reduir els factors de risc, com són el consum de tabac, el colesterol, la hipertensió i la diabetis.

Les dones tenen més risc que els homes de morir quan tenen un atac de cor. Aquesta és una de les principals conclusions de la recerca liderada per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que s'ha fet en el marc de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Fundació Institut per a la Millora de l'Assistència Sanitària (Fundació IMAS) amb altres centres sanitaris de l'Estat. S'han analitzat totes les altes hospitalàries amb aquest diagnòstic entre el 2005 i el 2015 recollides al Sistema Nacional de Salut. «Sovint es pensa que l'infart és una malaltia d'homes. Però no, també la pateixen les dones», puntualitza la doctora Sambola, experta en la salut cardiovascular de la dona.

L'estudi, que es va presentar a començament de maig, també mostra que a les dones se'ls fan un 15% menys d'angioplàsties primàries que als homes. L'angioplàstia és la tècnica que s'aplica per restaurar la circulació en les artèries afectades per un infart i que és el principal tractament «per aconseguir un bon resultat i evitar seqüeles», apunta la cardiòloga. Un dels motius d'aquesta diferència en angioplàsties seria precisament el temps superior que tarden les dones a acudir a urgències, ja que arriben massa tard per obtenir els beneficis de la tècnica.

La recerca també mostra que les dones que van patir un infart en el període estudiat eren de mitjana 10 anys més grans que els homes i tenien més comorbiditats, és a dir, patien una altra patologia. Concretament, un 60% de dones tenia hipertensió, pel 40% dels homes; diabetis (36% en les dones i 26% en els homes); demència (9% vs. 3%); accidents cerebrovasculars (3% vs. 2%); discapacitat (3% vs. 2%); insuficiència cardíaca (33% vs. 22%) i insuficiència renal (13% vs. 10%).

La impulsora de l'estudi atribueix la diferència en la taxa de mortalitat entre els homes i les dones que pateixen infarts, més que a causes biològiques, a factors socials. «Les dones, en general, aguanten molt el dolor i minimitzen els símptomes, pensen que ja els passarà, i a més són confosos moltes vegades amb ansietat», destaca la doctora Sambola. De fet, la idea de l'estudi es va gestar quan els especialistes van detectar que les dones acudien més tard al metge per un infart.

Les taxes de mortalitat en dones amb infart del 18% i en els homes del 9% són una mitjana estatal. En les comunitats on s'aplica el Codi Infart, com Catalunya, les xifres de mortalitat són «una mica menors, tant en homes com en dones», comenta l'especialista, que també és coordinadora del Grup de Treball Dones en Cardiologia de la SEC.