31 de maig de 2019
31.05.2019
Regió7
TRAUMATOLOGIA

Vall d'Hebron regenera en una vintena de pacients l'os danyat d'extremitats inferiors

La tècnica consisteix a fer fractures i desplaçaments per allargar el teixit ossi, i evita l'amputació en el 95% dels casos

31.05.2019 | 00:33
Aparell que porta un pacient a qui han fet osteogènesi a distracció

L'osteogènesi a distracció és una tècnica que permet salvar extremitats danyades per defectes ossis massius. Els defectes ossis massius es produeixen quan una extremitat està greument danyada per un traumatisme o una infecció que es cronifica i obliga a retirar grans segments de l'os. Accidents de trànsit o caigudes a gran altura poden provocar defectes ossis massius. En aquests casos, molts pacients se sotmeten a diverses cirurgies i tractaments per curar la infecció o reconstruir l'extremitat. A vegades això no és possible i es fa necessari fer una amputació.

Vall d'Hebron, però, aposta per l'osteogènesi a distracció, que a través de fractures controlades i desplaçaments planificats de l'os permet allargar el teixit ossi i regenerar la peça danyada de manera que els pacients acaben recuperant la normalitat en la seva vida quotidiana. Cada any, s'intervenen quinze o vint pacients.

Manel Vinyoles, un veí de Lleida, va patir un atropellament l'estiu passat mentre estava de vacances a Praga i se li va trencar la tíbia, el peroné i el peu. El van operar dues vegades a la República Txeca i, després, diverses vegades més a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El gener, quan semblava que podia tornar a caminar, la fractura en l'os de la cama se li va infectar i va haver de tornar a entrar a quiròfan. Aleshores, explica, va començar el periple a Vall d'Hebron, on fa ben poc que li han aplicat l'osteogènesi a distracció.

Va poder marxar cap a casa amb un aparell a la cama que treballarà durant mesos per regenerar aquest os. Es calcula que del call de la fractura es pot generar fins a un mil·límetre diari. Vinyoles s'encarregarà de fer girar o moure el fragment ossi a través de la cama perquè es regeneri l'os que falta. Així, mil·límetre a mil·límetre es van desplaçant les parts de l'os fins que es torna a tenir complet. Amb el temps, se solidifica i es pot treure l'aparell per començar la vida normal.

Encara que no ho sembli, Vi-nyoles diu que l'aparell «és molt còmode per al pacient». Explica que alguna vegada hi ha gent que s'ha impressionat i, fins i tot, algun taxista s'ha marejat en veure el que porta a la cama. Explica que no fa gens de mal i que, de fet, és el que li tornara a donar «la normalitat de la vida quotidiana».

L'equip que ha operat Manel Vinyoles i que opera cada any una vintena de pacients, està liderat per Pablo Corona, cirurgià ortopèdic de la Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l'Aparell Locomotor de Vall d'Hebron. Corona explica que la tècnica té una capacitat «il·limitada» i que, per tant, es poden reconstruir ossos de grans dimensions de fins a 30 centímetres.

És una tècnica que utilitzen sobretot en extremitats inferiors, ja que per als braços aposten per altres tècniques. Tenen una taxa d'èxit de més del 95%, cosa que vol dir que molt pocs casos acaben amb una amputació. El tractament és llarg però els metges de Vall d'Hebron prioritzen la reconstrucció biològica de l'os, ja que un implant artificial té una durada limitada i pot generar rebuig i infeccions, sobretot en pacients que ja n'han patit.

Cristia Mayugo és una de les pacients que ja s'han recuperat d'aquest tractament. Ja camina i pràcticament fa vida normal. Va patir una infecció a Senegal fa tres anys, en un voluntariat, i després d'unes vuit operacions va anar a parar a Vall d'Hebron, on li han aplicat aquesta tècnica. Reconeix que «impressiona» veure's amb l'aparell i pensar que tenia fins a onze claus incrustats als ossos, però assegura que no fa mal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...