Trenta joves d'entre 9 i 17 anys participen en la publicació de continguts del primer compte d'Instagram creat com a eina terapèutica per al tractament de l'anorèxia i la bulímia. És una iniciativa de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona que s'inclou en el tractament que reben els pacients atesos per un trastorn de la conducta alimentària. Té, per tant, una finalitat totalment terapèutica que busca fomentar la consciència del problema i augmentar la motivació per fer canvis, dos passos fonamentals en el procés de curació d'aquests trastorns. A més, també intenta oferir un discurs alternatiu al d'altres perfils de xarxes socials i publicacions digitals que fomenten l'anorèxia i altres trastorns alimentaris com a estils de vida, conscienciar altres joves i fer prevenció.

El perfil @stoptca_sjd es va posar en marxa fa dos mesos i supera els 4.000 seguidors. Es donen a conèixer els tallers terapèutics en què participen aquests pacients durant el seu tractament a l'hospital i que tenen com a objectiu millorar la seva autoestima.

Les noies, principals afectades

El 5% de les nenes i adolescents té un trastorn de la conducta alimentària i l'11% més està en risc, tot i que els experts sospiten que aquesta darrera xifra es queda curta, segons dades facilitades per l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB). La directora general de l'entitat, Sara Bujalance, alerta que, si bé la incidència d'aquests trastorns es manté, les conductes de risc són més freqüents i, a més, les presenten nenes cada vegada més petites.

La gran majoria de les persones afectades són noies (nou de cada deu), però els nois també tenen aquest tipus de trastorns. Els principals són l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i el trastorn de la conducta alimentària no especificat.

La franja d'edat en què habitualment s'havia descrit l'inici d'un trastorn de la conducta alimentària anava dels 12 als 21 anys, però actualment hi ha molts infants, sobretot nenes, que presenten un trastorn o conductes de risc abans d'aquesta edat.

Senyals d'alerta

Canviar els hàbits alimentaris per perdre pes; fer comentaris despectius cap al propi cos o augmentar de forma exagerada l'activitat física són senyals d'alerta que poden fer sospitar les famílies que existeixen conductes de risc o trastorns alimentaris. També, veure que desapareix molt menjar de cop de la nevera; trobar grans quantitats de restes o passar-se molta estona al lavabo després dels àpats; canvis en el rendiment acadèmic; aïllament social o estats d'ànim d'irritació o tristesa de manera constant.

Què han de fer les famílies davant d'aquesta situació? Demanar atenció mèdica especialitzada. El primer pas és acudir al metge de capçalera, que és qui deriva els pacients a les unitats especialitzades. És important, remarca Sara Bujalance, que els pacients i les famílies confiïn en els especialistes que els atenen, sobretot perquè el procés de recuperació és llarg.

Normalment són les famílies les que comencen aquest camí, ja que les persones afectades no atribueixen el patiment que tenen al trastorn, sinó a altres motius. Les famílies i els pacients es poden sentir sols o desorientats davant la sospita o el diagnòstic d'un trastorn de la conducta alimentària. En aquest sentit, l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia ofereix orientació sobre quins recursos existeixen i acompanya pacients i famílies, per exemple, a través de grups de suport, en el procés de recuperació.