El pensament catastrofista és determinant en la intensitat del dolor i en la funcionalitat del pacient amb dolor crònic muscular i depressió, segons un estudi publicat al butlletí de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
El 49% dels pacients amb dolor crònic tenen també depressió major, i el 85% dels pacients deprimits, d'atenció primària, tenen també símptomes dolorosos concomitants. El coneixement dels mecanismes psicològics del dolor pot contribuir a dissenyar des de l'atenció primària intervencions psicològiques i psicoeducatives per millorar la situació dels pacients.
Una mostra de 317 pacients
La mostra estudiada estava formada per 317 pacients d'atenció primària, tots ells amb depressió clínica i amb dolor musculoesquelètic crònic, i estava integrada majoritàriament per dones (el 84%) i d'una edat avançada (amb una mitjana de 60 anys). La intensitat mitjana del dolor se situava en l'estrat de dolor moderat, i es valorava en 6,5 punts en una escala de 0 a 10.
Un 86% dels pacients referia dolor de més d'un any d'evolució, i gairebé la meitat (el 47%) tenia depressió crònica amb més de dos anys d'evolució.
Les variables psicològiques associades de manera independent a la presència de dolor d'intensitat severa han estat el pensament catastrofista i la creença que el dolor indica dany físic. El catastrofisme és un conjunt de pensaments negatius sobre l'experiència del dolor, que inclouen una interpretació exagerada de les repercussions o del significat negatiu del dolor, la sensació d'indefensió i de manca de control sobre el dolor i els pensaments recurrents. La creença que el dolor indica dany físic provoca que el pacient no faci exercici, fomenta el sedentarisme i empitjora el pronòstic de les malalties que causen dolor musculoesquelètic.
De fet, s'ha observat que el pensament catastrofista és un predictor de la presència d'impacte funcional sever, independentment de la intensitat del dolor i de la resta de variables.
