31 de juliol de 2019
31.07.2019
Regió7

Les dones i els majors de 65 anys són els qui consumeixen més antidepressius

L'estudi s'ha fet a Catalunya i quatre regions més d'Europa: Suècia, Noruega, Dinamarca i Vèneto

30.07.2019 | 23:29
S'ha investigat si factors econòmics, sociodemogràfics i culturals tenen relació amb el consum d'antidepressius

Malaltia mental

Professionals de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària i del Servei de Farmacologia Clínica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona han dut a terme un estudi per conèixer si determinats factors econòmics, sociodemogràfics i culturals estan relacionats amb el consum d'antidepressius en cinc regions europees. Una és Catalunya i les altres quatre són Suècia, Noruega, Dinamarca i Vèneto.

Els investigadors van analitzar l'ús d'antidepressius en aquestes cinc regions, amb una població de mida similar, i, després, el van relacionar amb diferents factors econòmics (PIB i despesa farmacèutica), sociodemogràfics (taxes d'immigració, atur, suïcidis i nombre de metges i psiquiatres per habitant) i culturals (es va emprar el model de les dimensions de Hofstede, que proporciona puntuacions per a les següents dimensions a cada país obtingudes mitjançant qüestionaris: distància al poder, individualisme, masculinitat, evasió de la incertesa, orientació a llarg termini i indulgència).


El consum d'antidepressius augmenta el 22,2% a Catalunya

Durant els cinc anys en què es va realitzar l'anàlisi (2007-2011), el consum d'antidepressius va augmentar a totes les regions, però el principal augment es va detectar a Dinamarca i Catalunya (22,2%). El país amb un major ús d'aquests medicaments el 2011 va ser Dinamarca (83.8DHD –dosis diària definida per habitant i dia–), seguit per Suècia (77DHD) i, després, per Catalunya (75.5DHD).

L'augment en el consum es va comprovar en totes les edats, però a nivell de gènere es va confirmar que les dones prenien de dos a tres cops més d'antidepressius que els homes. Una característica comuna a totes les regions on es va fer l'estudi. Això contrasta amb la menor presència de dones i persones grans en assajos clínics, de manera que els investigadors conclouen que són necessaris més estudis observacionals per avaluar l'ús dels medicaments per part d'aquests grups de població.

L'estudi no ha pogut confirmar la relació entre una major desocupació i l'increment del consum d'antidepressius. Pel que fa a la immigració, el país d'origen, les dificultats en el llenguatge i les diferències en la manera d'expressar externament els símptomes psicològics, poden determinar un menor ús dels recursos sanitaris en relació amb la patologia depressiva.

La investigació conclou que en les regions amb una major taxa de metges d'atenció primària per habitant també es va comprovar un menor consum d'antidepressius. El motiu podria ser que el metge de família coneix el seu pacient i, com més metges, més temps per a les consultes d'atenció primària. Això porta a una teràpia diferent que redueix la necessitat de medicació.

D'altra banda, el consum d'antidepressius es pot entendre millor tenint en compte diversos factors culturals, ja que aquests fan comprendre la malaltia mental d'una manera diferent. En aquest marc, viure en una societat més competitiva i individualista (alta puntuació en les dimensions de masculinitat i individualisme de Hofstede) té relació amb un menor consum d'antidepressius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...