31 de juliol de 2019
31.07.2019

El SEM implanta els vols nocturns amb helicòpters medicalitzats de forma regular

En el primer any de proves del servei se n'han beneficiat 177 pacients greus i crítics amb patologies com ara un ictus

30.07.2019 | 23:29
L'helicòpter del SEM que fa els vols nocturns des de l'Hospital de Sabadell

Emergències

L'assistència i el trasllat aeri nocturn de pacients greus i crítics ja és una realitat a Catalunya. Després d'un any de proves, el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) ha implantat el servei nocturn amb helicòpters medicalitzats de forma regular. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha detallat que en aquest temps un total de 177 pacients greus i crítics amb patologies com ara l'ictus o l'infart se n'han beneficiat.

Tot i que la base des d'on operen els aparells és a Sabadell, hi ha una desena d'heliports i helisuperfícies certificats per acollir aquests vols nocturns. La previsió és que més endavant els helicòpters també puguin aterrar en altres espais habilitats pactats amb el territori, com per exemple camps de futbol.

La posada en marxa d'aquest servei neix amb l'objectiu de garantir l'equitat en l'accés al sistema sanitari públic de tota la població de Catalunya, reduir el temps de trasllat interhospitalari de les zones més allunyades dels centres terciaris i millorar la cobertura sanitària d'aquests punts en alliberar recursos medicalitzats terrestres.

Vergés s'ha mostrat satisfeta amb el resultat del primer any de prova del servei i ha destacat que el 51% dels 177 beneficiaris (91 casos) han estat trasllats interhospitalaris, i que el 49% restant (86 casos) corresponen a assistències en el lloc on es produeix l'accident. «Guanyem un temps que en algunes patologies és clau» , ha dit la consellera de Salut.

Tot i que la base aèria d'aquests vols nocturns està ubicada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, perquè és la que ofereix millor cobertura a tot el territori català, els helicòpters del SEM poden enlairar-se i aterrar des d'una desena de punts repartits per tot Catalu-nya. La majoria d'aquests són centres sanitaris com l'Hospital de Sant Pau, el de Bellvitge, la Vall d'Hebron o el de Reus, però també altres espais com l'heliport de Vielha, el de Sant Joan de Déu o el Parc de Bombers de Lleida.

«Es tracta d'un servei que ja està consolidat i podem iniciar la segona fase, en què ampliarem la xarxa d'heliports preparats», ha apuntat la consellera. En aquest sentit ha avançat que abans d'acabar l'any també estaran operatius l'Hospital Verge de la Cinta, el de Tremp i el Germans Trias i Pujol.

Per la seva banda, el vicepresident Pere Aragonès ha recordat que Catalunya és un país «divers» i ha indicat que el Govern vol que arreu es visqui «amb prosperitat, llibertat i seguretat, no només en els punts que es troben a la vora dels hospitals de referència». Per aquest motiu ha considerat «indispensable» funcionar en xarxa.


Camps de futbol, prova a Moià

La darrera fase del projecte preveu habilitar altres superfícies per acollir aterratges i enlairaments en llocs que compleixin les condicions de seguretat necessàries, com ara camps de futbol. «Després de l'estiu farem una prova pilot a Moià», ha detallat.

Vergés ha remarcat que aquesta fase es desenvoluparà de forma «pactada amb el territori» i que l'objectiu és aconseguir punts d'aterratge satèl·lit per poder apropar l'helicòpter medicalitzat al lloc on s'hagi produït l'incident.


Escurçant distàncies

Abans de posar en marxa aquest servei, el SEM donava resposta a les situacions que es produïen de nit, amb pacients greus i crítics, amb les unitats de suport vital avançat terrestres.

La implantació dels vols nocturns millora la capacitat de resposta i redueix les distàncies, ja que permet anar de Sabadell a Vielha en poc més de dues hores, arribar a la Cerdanya en una i a Lleida en 45 minuts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...