La vacuna RTS,S -la més avançada contra la malària- podria afavorir la producció d'una sèrie d'anticossos protectors després d'infecció pel paràsit. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) demostra per primera vegada que la vacunació augmenta els nivells d'anticossos davant d'antígens -substància reconeguda com a estranya per l'organisme- que no formen part de la vacuna. Els resultats del treball identifiquen quins antígens podrien incloure's en el disseny de futures vacunes multivalents, més eficaces.

La immunitat contra un patogen pot adquirir-se de manera natural -és a dir, després d'haver-s'hi exposat de forma natural- o gràcies a una vacuna. De vegades, els mecanismes d'aquests dos tipus d'immunitat no són els mateixos, particularment en el cas de paràsits amb cicles de vida complexos, com el que causa la malària.

L'equip de Carlota Dobaño, investigadora d'ISGlobal, fa anys que estudia la resposta immune induïda per la vacuna RTS,S, que s'implementarà aquest any a gran escala a l'Àfrica subsahariana. Els investigadors van avaluar com afecta la vacunació a la immunitat natural adquirida posteriorment contra el paràsit. «Fins ara, la gran majoria dels estudis de l'RTS,S s'han concentrat a avaluar respostes específiques de la vacuna, i no en la seva influència sobre respostes cap a altres antígens del paràsit», destaquen. La vacuna RTS,S només conté un antigen del paràsit: un fragment de la proteïna CSP.

Els investigadors van analitzar mostres de sèrum obtingudes de 195 infants, vacunats o controls, que van participar en la fase 3 de l'assaig clínic de l'RTS,S i que van seguir durant dotze mesos. Dels infants, 78 eren de Kintampo, una zona de Ghana amb elevada transmissió de malària, i 115 eren de Manhiça, a Moçambic, on la transmissió és entre baixa i moderada. Els investigadors van estudiar els nivells i tipus d'anticossos dirigits contra un total de 38 fragments proteics de P. falciparum, incloent-hi la proteïna CSP, abans i després de la vacunació.

En les anàlisis, van diferenciar tres perfils de respostes d'anticossos davant d'aquests antígens: els que minven després de la vacunació; els que no canvien i els que augmenten. Els del primer grup, en general, són marcadors d'exposició al paràsit i estaven associats a un risc més gran de contraure malària. Els del tercer grup es van associar a una major protecció per una reducció a la meitat del risc de contreure la malaltia. Aquests anticossos protectors reconeixen antígens expressats per les fases del paràsit que circulen per la sang i infecten els glòbuls vermells.