Els pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula petita s'han de sotmetre a radioteràpia cranial com a mesura de prevenció de la metàstasi cerebral. Ara bé, aquesta mesura profilàctica -és a dir, per preservar de la metàstasi- té efectes negatius en la memòria dels pacients. En prop del 70% dels casos es veu afectada i és el principal motiu de rebuig del tractament. Un estudi liderat per l'Hospital del Mar de Barcelona demostra per primera vegada que protegir una zona concreta del cervell, l'hipocamp, pot evitar aquesta conseqüència del tractament.
La confirmació de la tesi canviarà a la llarga la forma d'administrar aquesta radioteràpia preventiva. «Hem aconseguit que els pacients rebin el tractament òptim sense un efecte perjudicial en les funcions de la memòria», destaca la doctora Nuria Rodríguez de Dios, metgessa adjunta del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital del Mar.
Els carcinomes de cèl·lula petita representen un 20% dels casos de càncer de pulmó. És un tipus de càncer molt associat al tabac i se sol diagnosticar en fases avançades, quan moltes vegades ja no es pot operar. La radioteràpia i la quimioteràpia tenen un paper molt important en aquest tipus de carcinoma, que és localment agressiu i se sol disseminar a distància, amb metàstasi al cervell en la meitat dels pacients.
És una de les poques situacions en oncologia radioteràpica, assenyala la doctora Rodríguez de Dios, en què s'administra aquest tractament de forma preventiva al cervell. «Ho fem per l'elevat ric que tenen els pacients d'aquesta disseminació i perquè hi ha estudis internacionals publicats fa anys que demostren un benefici en la supervivència dels pacients», apunta.
Es tracta d'un estudi de fase III, que ha avaluat si l'opció de protegir l'hipocamp és segura en comparació amb el tractament tradicional i en què s'han analitzat dades de gairebé 150 pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula petita sense metàstasi cerebral. L'estudi també ha analitzat l'impacte del nou abordatge del tractament sobre la qualitat de vida dels pacients, els efectes secundaris, la incidència de metàstasi cerebral, la supervivència i els canvis en el volum de l'hipocamp.
L'hipocamp és una petita zona situada a la regió central del cervell vinculada, entre d'altres, a la memòria i a l'aprenentatge. Les funcions de l'hipocamp també es poden veure afectades per altres aspectes relacionats amb el tractament de la malaltia, com ara la quimioteràpia, o per altres condicionants del pacient, com ara factors vasculars o diabetis. Fins ara, però, no s'havia comprovat en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula petita, tractats de forma preventiva per evitar l'expansió del tumor al cervell.
Resultats de l'estudi
Durant dos anys s'ha fet un seguiment dels pacients, que s'han sotmès a diverses proves, com ressonàncies magnètiques per veure l'evolució de la dimensió de l'hipocamp i tests de memòria. Els resultats indiquen que, en el grup de pacients en què es protegeix l'hipocamp, «no només es conserva la memòria al cap de tres mesos, sinó que es manté fins i tot dos anys després de rebre la radiació», destaca la doctora Rodríguez.
A més, les imatges del cervell, analitzades per la Fundació Pasqual Maragall, mostren que en els casos en els quals s'irradia tot el crani, l'hipocamp s'atrofia. Pel que fa a la resta d'aspectes analitzats, ha quedat demostrat que no hi ha diferències en supervivència amb els malalts que van rebre radioteràpia a tot el cervell. A la vegada, es confirma que la incidència de metàstasi a l'hipocamp és molt baixa.
Canvi en la pràctica clínica
Els estudis en fase III com aquest impliquen a la llarga canviar la pràctica clínica. «Els treballs que demostren els beneficis de la protecció de l'hipocamp obligaran a canviar el tractament tradicional, és a dir, que la radiació cranial profilàctica amb protecció de l'hipocamp sigui el tractament habitual d'aquests pacients», afirma la doctora i impulsora de l'estudi.
La protecció d'aquesta àrea del cervell només és possible amb equips avançats, que permeten modular l'abast i la dosi de la radiació que s'emet a cada zona. «Fer aquest tipus de tractament implica més temps per als metges delimitant volums, més temps per al radiofísic per planificar el tractament i un requeriment més important per als tècnics a les unitats de tractament i per als equips», assenyala la metgessa.
