Cristina Pardo és metgessa de la Unitat Ambulatòria de Demències i de la Unitat de Psicogeriatria de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa des de fa 15 anys. Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, que es va celebrar el 21 de setembre, la Dra. Pardo parla de la malaltia i de com Sant Andreu Salut atén pacients i familiars.

Quins símptomes poden indicar l'Alzheimer?

Ens ha d'alertar la pèrdua de la memòria, sobretot de fets recents. Normalment va acompanyat de canvis en les habilitats bàsiques de la vida diària: higiene, bany, alimentació, etc.; i les que tenen a veure amb les habilitats instrumentals: cuinar, comprar, fer servir el telèfon, programar una rentadora, etc. Solen afectar-se primer les instrumentals i posteriorment les bàsiques.

Què causa l'Alzheimer? Hi ha més d'un factor?

Sí, hi ha més d'un factor que hi pot intervenir. Algunes persones poden tenir un component genètic i, actualment, s'estan fent estudis en aquesta direcció. Però hi ha factors com l'edat que poden afavorir l'aparició d'una demència: com més gran, més risc de patir una demència i, per tant, la malaltia d'Alzheimer. També hi intervenen factors de risc cardiovascular: tensió arterial, diabetis, colesterol... tenir antecedents de depressió, i les substàncies tòxiques.

Ens podem protegir de l'Alzheimer, doncs?

No ho podem evitar, però si tenim els factors de predisposició controlats, i una vida activa, físicament i cognitivament, tindrem més dificultats d'acabar desenvolupant una demència, o com a mínim tindrem més recursos per poder solucionar els problemes en el dia a dia.

Com es diagnostica?

Normalment el diagnòstic inicial de presumpció és clínic, per la simptomatologia. Però hi ha un seguit de proves, com l'estudi neuropsicològic, proves de neuroimatge, TAC cerebral, que serveixen per fer el diagnòstic definitiu.

La part més dura deu ser haver de comunicar la malaltia al pacient i als familiars...

Sí. Hi ha molts pacients que en són conscients, que t'ho demanen: «Jo tinc Alzheimer?». És un moment difícil. És un dol, per als familiars també, perquè són conscients que aquella persona anirà canviant. Es fan moltes preguntes i s'anticipen: «Què passarà quan no em conegui?». Des de Sant Andreu intentem resoldre els dubtes i, sobretot, fer un acompanyament d'aquestes famílies.

Com es fa l'acompanyament per part de Sant Andreu Salut?

La unitat ambulatòria de Demències està ubicada a l'Hospital de Sant Andreu; els professionals que en formem part, diagnostiquem, tractem i fem un seguiment periòdic dels pacients. A més, pacients i familiars ens poden trucar, si en algun moment es descompensen, perquè apareix simptomatologia disruptiva (agitació, etc.), i es realitza ajust terapèutic i fins i tot es pot fer l' ingrés si la simptomatologia ho requereix. Tenen una supervisió contínua i completa per part nostra.

Un diagnòstic precoç pot esquivar o retardar l'Alzheimer?

Malauradament, avui dia no existeix un tractament per evitar la malaltia, però com més precoç és el diagnòstic, més possibilitats hi ha de fer previsió de futur.

I mentrestant com es pot ajudar els malalts i familiars?

Acompanyar-los és clau. Una cosa és tractar la malaltia i l'altra és acompanyar pacient i familiars en tots els símptomes que apareguin. Això s'està fent avui: acompanyem tant en les necessitats físiques com en les dificultats a nivell cognitiu.

Quin és el perfil del pacient d'Alzheimer?

Habitualment parlem d'una persona gran, d'uns 80 anys, que sol ser dona, perquè les dones tenen més esperança de vida que els homes. És una malaltia amb més prevalença als països desenvolupats perquè la població és més longeva.

Si he cultivat la ment tota la vida, tinc les mateixes possibilitats de patir Alzheimer?

Tens la possibilitat de desenvolupar la malaltia com qualsevol altra persona, però, si la tens, tindràs més recursos per fer-hi front. Un cop es diagnostica la malaltia, si segueixes treballant la ment, tindràs recursos per ser autònom durant un temps més.

Des del dia que es diagnostica l'Alzheimer fins a la mort, passa un període concret de temps?

No. Normalment es parla que la vida mitjana d'aquests pacients és d'uns vuit anys des del diagnòstic. Però hi ha un ventall molt ampli de casos: hi ha persones que moren al cap de dos anys i n'hi ha que al cap de quinze encara tenen una qualitat de vida prou bona per poder continuar vivint a casa.

Estan augmentant els casos d'Alzheimer?

Augmenten els casos diagnosticats. Ara tenim una societat més sensibilitzada, les persones consulten molt abans, i el que antigament es veia com a normal, avui no es percep així. Per exemple, que l'avi no es recordi dels nostres noms no és normal, encara que fa uns anys molta gent ho creia. Avui no, els familiars i els malalts n'han pres consciència i consulten, i se'n diagnostiquen més casos i de forma més precoç. També és cert que la població cada vegada és més envellida, i per tant se'n diagnostiquen més casos.

Si sospito que tinc un familiar amb Alzheimer, on he d'anar?

Primer, adreçar-te al metge de capçalera, que farà un full de derivació a la Unitat Ambulatòria de Demències, a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa. La unitat la formen dos metges geriatres, un neuròleg, dos neuropsicòlegs, una infermera d'enllaç, el suport d'una treballadora social i una metgessa psiquiatra. Es fa una primera visita per valorar el pacient i es demanen les proves complementàries que calgui. La Unitat de Demències es va crear per optimitzar els recursos, per evitar duplicitats de proves i poder treballar de forma coordinada.