La responsabilitat és un valor important però poc habitual. Etimològicament és l’habilitat de respondre. Però no només de respondre amb paraules, sinó també saber prendre decisions i acceptar-ne les conseqüències conscientment. A vegades també? vol dir donar resposta a necessitats d’altres persones. Com diu Federico Mayor Zaragoza, el degà de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, «la responsabilitat és una actitud conscient que esdevé un compromís».

Cadascú de nosaltres és responsable d’allò que diu i fa; a més, amb el temps les persones adquirim nous compromisos i hem de ser curoses per poder donar respostes satisfactò?ries a tot allò que hem assumit. Aquesta habilitat l’hem d’aprendre igual que la resta d’habilitats, i de la mateixa manera que quan ensenyem als nostres fills i filles a anar en bicicleta no pedalem nosaltres, quan eduquem en la responsabilitat no els podem estalviar caigudes.

Equivocar-se, despistar-se quedar-se sense poder fer alguna cosa, perdre o guanyar competicions... són moments que els joves han de passar, i s’han d’enfadar o decebre. Aquests aprenentatges hi han de ser.

A vegades els adults busquem excuses per no fer passar mals moments als alumnes o als fills, potser per no fer-los patir, però sense voler-ho ens estem equivocant. Quan perden alguna competició o partit sovint sentim que l’àrbitre no en té ni idea, que el rival ha fet alguna cosa poc neta, que estava massa nerviós, que arrossegava un mal de panxa... Potser sí que en algun cas es dona una situació d’aquestes, però la majoria de vegades és que el rival estava més preparat que tu, o que has fet un error de joc, o que no ho fas tan bé com et pensaves. I és un aprenentatge assumir en quin lloc estem, ja que millorar requereix un compromís amb les coses que fa un mateix.

Com hem dit, responsabilitat implica donar resposta a necessitats d’altres persones. Tenir cura dels altres és una actitud humana i una responsabilitat amb les persones que estimem. Dins el tatami de judo hi ha la figura de l’uke. L’uke és el judoka que rep les tècniques, el que caurà o quedarà immobilitzat. És una pec?a important, ja que d’ell depèn la millora de tori (el judoka que fa les tècniques).

Als exàmens per passar de cinturó, l’uke ajuda a qui s’ha d’examinar a preparar-se i passar aquesta fita. És una responsabilitat molt gran que recau sobre aquest judoka, de les seves accions dependrà que el seu company assoleixi un grau més alt. Aquesta tasca implica el compromís de l’uke amb el seu company per preparar aquest examen, de quedar en les hores acordades, de repetir, corregir, discutir i finalment alegrar-se que el seu amic passi de grau.

L’habilitat de respondre és l’art de la responsabilitat. Entre tots i totes busquem aprendre a respondre adequadament. L’exemple del compromís de l’uke de judo ens permet entendre una manera de responsabilitat bonica i molt profunda.