Quan mires el món a través de la càmera del mòbil mentre jugues a Pokémon Go, als carrers i les places apareixen monstres virtuals que aquest joc de realitat augmentada et convida a caçar. De vegades ho pots fer sol, però altres vegades els monstres són tan forts, que només els podràs atrapar si al teu costat hi ha una vintena de jugadors. En poc més de tres anys, ha superat la xifra de mil milions de descàrregues. Per això, en ciutats de tot el món, ha aparegut un nou fenomen: trobades fugaces entre desconeguts, que arriben caminant a una hora i un lloc per capturar junts un monstre virtual.

Només a la ciutat de Badalona, el joc mou prop d'un miler de persones. Entre ells hi ha jubilats i jubilades als quals alguns treballadors socials sanitaris del Barcelonès Nord i el Baix Maresme els han arribat a recomanar de provar aquesta activitat. L'objectiu és que surtin més de casa, que caminin una bona estona i que es relacionin més i millor amb els néts o amb altres aficionats a caçar pokémons, una nova recepta del segle XXI per a combatre la soledat i el sedentarisme entre els avis i les àvies. Precisament, l'1 d'octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones d'Edat Avançada, amb el tema «Viatge cap a la igualtat d'edat», enfocat envers la necessitat d'apoderar la gent gran en tots els àmbits de desenvolupament.

La multimèdia aplicada al treball social

La idea va néixer en contacte amb els treballadors socials dels CAP la tardor de l'any passat. «Una companya em va dir: "Tinc un pacient que està molt tancat a casa i que només surt de tant en tant per veure els néts. Què us semblaria si proposo als menuts que l'animin a jugar a Pokémon Go?". Aquest senyor ara camina molt, està ben morè i és un altre. També destacaria el cas d'una dona que va tenir una experiència similar i, a més, ara fa servir un rellotge intel·ligent i així sap que cada dia fa entre 30.000 i 40.000 passos», relata l'expert de la UOC.

Recerques en marxa

Piera, amb altres investigadors del grup de recerca Open Evidence de la UOC, porta a terme un estudi de recerca a partir de les dades anònimes del xat que va crear per organitzar les trobades a Badalona, en el qual hi ha persones de totes les edats: «Podrem saber quant caminen cada dia les persones amb motiu del joc, el nombre de vegades que queden o també com són les xarxes de relacions que s'estableixen». De moment, avança, «veiem que el joc incrementa molt dràsticament el nombre de contactes persona-persona i suggerim que s'estableixen lligams que semblen duradors i que fomenten la cohesió social i el sentiment de pertinença».