Carlos Ríos, un dietista-nutricionista de Huelva de tan sols 28 anys i amb un mòbil, ha aconseguit crear un moviment que ja té un milió de fidels seguidors: el realfooding. Fa dos anys va començar a divulgar al seu Instagram la importància per a la salut del «menjar real», sense processament industrial, i ara mateix s'ha convertit en un autèntic fenomen. El seu llibre Come comida real és un veritable èxit.
Però Ríos no és només un nutricionista que dona consells a les seves xarxes socials sobre com fer una bona alimentació. La seva relació amb el públic va més enllà. És un guru. Ríos ha aconseguit colar-se als cistells d'anar a comprar i fins ha aconseguit que aliments recomanats per ell s'esgotin totalment als supermercats, com el cas dels edamames, beines de soia bullides en sal. Ríos va dir que eren bons i ara són difícils de trobar. Encara que molts no deuen haver sentit mai la paraula edamame, per a altres ja s'ha convertit en una autèntica obsessió. Tant és així que la principal cadena de supermercats del país es va veure obligada a anunciar a les seves xarxes socials, a causa de la persistència dels consumidors, que se'ls havien esgotat les existències, moment que va aprofitar una cadena de grans magatzems, conscient d'aquest fenomen, per anunciar que en els seus supermercats sí que disposaven d'aquest aliment. Fins aquí arriba el poder del rei dels realfooders, com es denominen els seguidors d'aquest moviment nutricional.
Però què és el realfooding? És un estil de vida basat en menjar «menjar real» i evitar els ultraprocessats. «És un moviment que defensa el dret a una alimentació saludable per a la població i lluita amb coneixement i consciència contra el costat fosc de la indústria alimentària», explica el creador en el seu blog. Aclareix que no és una dieta, ni menjar productes 0% o light. Els realfooders mengen menjar real «per cuidar la salut». Una de les principals novetats d'aquest moviment és la nova classificació que Ríos fa dels aliments. Els «ultraprocessats», l'enemic a batre, solen tenir cinc o més ingredients. Entre aquests es troben les farines refinades, els olis vegetals refinats, els sucres afegits, els additius i la sal. Després hi ha els «bons processats»: aliments reals amb un tractament industrial o artesanal beneficiós o innocu respecte a les seves propietats saludables. I, per fi, al capdamunt, el «menjar real»: aliments mínimament processats o el processat industrial dels quals no ha empitjorat la qualitat o interferit negativament en les seves propietats saludables presents de manera natural.
«Tot l'èxit del realfooding es deu al fet que la gent en realitat sí que es preocupa per la seva alimentació i per la seva salut, el que passa és que no hi ha educació. Carlos Ríos ha aconseguit captar l'atenció en transmetre el seu missatge d'una manera amena», explica un dels membres de l'equip de Ríos, el nutricionista Curro Vidal. Per iniciatives com Un realfooder en el supermercado, on Carlos Ríos es grava patrullant els passadissos dels supermercats a la recerca d'ultraprocessats, els seus fidels seguidors poden anar ratllant aliments. Segons el que Carlos Ríos recomani, els realfooders saben què poden afegir al cistell d'anar a comprar i què no. El repte «Un mes amb menjar real» és una proposta d'aquest nutricionista que busca que durant aquest període tots els que s'apuntin a aquest repte comparteixin amb ell i entre ells a través de les xarxes les seves experiències. Ha aconseguit crear una autèntica comunitat que només mengen el que Carlos Ríos valida. El seu poder com a prescriptor va més enllà. A iniciativa seva, més de 85.000 persones han signat una petició per posar fi a les galetes als hospitals. No les considera menjar saludable propi d'un centre sanitari.
El realfooding es presenta com una manera per informar la població sobre la realitat del menjar, com afecta la salut i com la indústria intenta que mengem determinats aliments. Per aquest motiu posen tant el focus en l'alimentació dels hospitals. «Són part del sistema nacional de salut i s'hi hauria de promoure la salut i els hàbits saludables. Però hi trobem un munt d'ultraprocessats. Als esmorzars o berenars hi trobem galetes, iogurts ensucrats... No té sentit», explica Curro Vidal.
«Escapar de Matrix» és una de les frases més repetides pel guru dels realfooders. Així defineix el mercat alimentari, que, segons explica, està perfectament dissenyat per consumir ultraprocessats de manera inconscient. Sense adonar-nos que, a llarg termini, danyen la salut. «No és una conspiració, és simplement un negoci», diu.
Ríos denuncia que la indústria alimentària enganya els consumidors de manera deliberada. Per això insisteix a no llegir només la part frontal del producte, a no guiar-se per les etiquetes «light» o «zero». Si el paquet té colors forts i brillants i l'etiqueta té més de cinc ingredients, desconfiï'n.
Un etiquetatge propi: el dimoni identifica els ultraprocessats
Carlos Ríos té la seva pròpia classificació per als aliments, els divideix en tres grans grups i per a cadascun ha ideat una etiqueta.
Una icona de color verd identifica el menjar real: aliments mínimament processats o el processament industrial dels quals no hagi empitjorat la qualitat de la composició o interferit negativament en les seves propietats saludables presents de manera natural.
La icona dels els ultraprocessats és de color vermellós i identificat amb el dimoni. Són els aliments que solen tenir cinc o més ingredients i entre aquests hi ha les farines refinades, els olis vegetals refinats, els sucres afegits, els additius i la sal.
En groc, finalment, els bons processats:aliments reals amb un processament industrial o artesanal beneficiós o innocu respecte a les seves propietats saludables. Són aquells que solen portar de dos a cinc ingredients en la seva etiqueta.
L'aplicació mòbil MyRealFood permet saber a l'instant si un aliment és saludable
Per facilitar la tasca d'identificar quins productes són més saludables, Ríos ha creat una aplicació gratuïta per al mòbil anomenada MyRealFood, que està disponible per a iOS i Android. Un cop ens hi registrem, només hem d'escanejar el codi de barres del producte i l'aplicació mostra la seva llista d'ingredients i el seu valor nutricional: quantitat de calories i greixos, presència d'additius, sucre o sal. Si hi ha alguna dada no gaire sana, l'aplicació alerta l'usuari que aquell producte no és saludable.
