Ja hem canviat l'hora. Som a l'horari d'hivern: una hora més per dormir però menys hores de llum. I si hi ha més temps per dormir, per què moltes persones es troben apàtiques, irascibles i irritables? Perquè el canvi d'hora afecta l'estat d'ànim, explica Diego Redolar, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC: «Les persones tenim una mena de rellotge biològic que està regulat, entre altres coses, per la llum del dia, la qual afavoreix aquesta regularitat en els cicles de vigília i de son al nostre cervell», afegeix María José Acebes, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Quant de temps necessita el cos per adaptar-se? Com a regla general molt poc, tal com explica Redolar: «Per cada hora de desfasament horari cal un dia d'adaptació». No obstant això, aquesta no és una regla exacta i hi ha qui necessita més temps, com els nens, les persones amb certes patologies i la gent gran.

I si l'apatia es manté durant dies o mesos? Quan els signes de decaïment persisteixen «pot ser que ja no estiguem parlant de la típica letargia de l'hivern sinó d'un trastorn afectiu estacional», explica Marta Calderero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Aquest trastorn afecta entre l'1% i el 10% de la població, segons s'explica en l'estudi. Però no té la mateixa incidència en unes zones que en altres. Al nord d'Europa té una incidència més gran que a Catalunya.

Entre els símptomes del trastorn afectiu estacional hi ha la fatiga o sensació de tenir poca energia, un estat d'ànim trist o deprimit sempre o gairebé sempre, la pèrdua d'interès per activitats, la dificultat per adormir-se o una son excessiva, els canvis en la gana i molt desig de menjar aliments rics en hidrats de carboni, sentir-se inquiet o tenir dificultats per concentrar-se o sensibilitat al rebuig d'amics i familiars i, com a resultat d'això, retraïment.

Redolar explica que «hi ha una substància anomenada melatonina que ajuda a regular els ritmes estacionals. També pot participar en el control dels ritmes circadiaris, ja que se segreguen durant la nit, que és el període durant el qual es dorm. Tot i que la nostra espècie no té ritmes estacionals pronunciats, el ritme diari de secreció de melatonina persisteix.

Aquesta substància pot afectar la sensibilitat del nucli supraquiasmàtic de l'hipotàlem als sincronitzadors i pot alterar els ritmes circadiaris. S'ha comprovat que l'administració de melatonina en el moment adequat (en la majoria dels casos just abans d'anar a dormir) redueix els efectes adversos tant del desfasament horari com dels canvis de torn de la feina.

Sis consells per adaptar-se

1. Gaudir de la llum natural i prendre el sol, ja que la manca de llum en potencia els símptomes.

2. Fer esport i activitats a l'aire lliure i mantenir-se actiu ajuda a les persones a reduir-ne els símptomes. Els experts recomanen planificar l'horari d'activitats abans que arribi la tardor, per tal d'evitar que l'apatia guanyi la partida.

3. Fer activitats tranquil·les i relaxants abans d'anar a dormir, com ara llegir. Ajuda que la nostra escorça cerebral comenci la sincronització de l'activitat neuronal.

4. Evitar la utilització de mòbils i tauletes al llit amb el llum apagat. La llum blavosa que emeten els dispositius activa un dels sistemes regulats pels ritmes circadiaris, cosa que modifica l'activitat del nucli supraquiasmàtic de l'hipotàlem, que influeix en aquesta regulació. Si s'usen dispositius es recomana fer-ho en mode nocturn.

5. Passar temps en família i amb els amics serveix com a antídot contra la tristesa.

6. Menjar lleuger i aliments de temporada. Planificar el menú amb antelació evita que les ganes d'ingerir carbohidrats (patata, pasta, pa...) faci que se'n vagi en orris una dieta saludable.