Un nou mètode d'anàlisi facial desenvolupat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) permet un diagnòstic precoç de malalties associades a síndromes genètiques amb una sensibilitat del 100% i una especificitat del 92,11%, segons s'afirma des de l'entitat universitària.
La tècnica l'han dissenyat Araceli Morales, Gemma Piella i Federico Sukno, membres del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF. Les mateixes fonts indiquen que ja s'ha posat a prova en una mostra integrada per 54 casos i que ha detectat síndromes genètiques en les cares 3D reconstruïdes a partir de fotografies en 2D amb aquests percentatges de sensibilitat i especificitat.
Segons indica la UPF, cada any neixen més d'un milió de nens amb una malaltia genètica. Aproximadament la meitat presenten dismorfologia facial, però sovint són trets difícils d'identificar en el moment del naixement. Els retards i errors en el diagnòstic tenen un impacte significatiu en la mortalitat i la morbiditat associades a síndromes genètiques, afegeix la mateixa font. A tall d'exemple, la precisió mitjana en la detecció d'una de les síndromes genètiques més estudiades, la síndrome de Down, que fa un pediatre format és del 64% als Estats Units.
Un mètode més eficaç és l'anàlisi facial dels infants a partir de fotografies, però el sistema pot topar amb problemes de calibratge i il·luminació de les imatges. La fotografia en 3D supera algun d'aquests problemes, però encareixen el procés. És aquí on troba forat el sistema desenvolupat per la UPF, que permet reconstruir la cara dels nadons en 3D a partir de fotografies en 2D no calibrades amb un nou model estadístic.
Per a cada fotografia en 2D, el nou mètode estima la posició de la càmera mitjançant un model estadístic i un conjunt de dades facials. A continuació, calcula la posició de la càmera i els paràmetres del model estadístic minimitzant la distància que hi ha entre la projecció estimada de la cara en 3D en el pla d'imatge de cada càmera i la geometria de la cara en 2D observada.
