Si us plau, mireu-vos les mans uns instants. Mireu les mans de les persones que teniu a prop. Observar les mans és un exercici que ens fa alentir el ritme. Observar amb atenció ens dona moltíssima informació. Hi ha mans allargades, amples, estretes, mans ballarines, mans toves, mans obertes, mans tancades. Hi ha mans que estan sempre a punt per aturar trens, tallar arbres, omplir gerres. Mans que tenen l’oblit dels temps i no recorden tocar. Hi han mans que caminen. Hi ha mans que un cop agafades no les pots oblidar mai. Les mans tenen múltiples funcions.
Gràcies a l’habilitat de les mans els éssers humans hem assolit fites de creixement impensables. La connexió del neocòrtex a la part més distal del nostre braç és una de les meravelles de la nostra evolució. Diferents àmbits del món de la cultura i l’art han dedicat tractats a la mà. Hi ha pintures del renaixement que fotografien els dits de manera indescriptible. La Capella Sixtina de Roma ens ho demostra amb les pintures de Miquel Àngel.
La medicina també ha tingut en les mans una aliada impagable; hi ha cirurgians que són capaços d’unir artèries amb l’habilitat dels déus. Les mans ens parlen amb petits gestos quan el nostre aparell fonedor no pot emetre sons. El llenguatge dels signes és un dels miracles de les nostres mans. Feu venir cap a vosaltres el palmell de la mà i els dits, automàticament la persona que teniu a prop vindrà. Creueu els dits índex i cor automàticament tothom entendrà que busqueu sort... Com si fossin les arrels d’una olivera, les mans ens mostren espais, ens arrelen al món i ens fan la vida més fàcil.
Les mans i la qualitat esportiva
Si us plau, torneu a mirar-vos les mans, busqueu la pràctica esportiva que us agrada: la raqueta de tennis, el darrer cop de canell del jugador de bàsquet, la precisió de la fletxa, l’agafada de guàrdia del judoka, el cop a l’esquena del company, el colpeig a la pilota de vòlei, el rem agafat dins l’embarcació... podríem descriure milers d’exemples en què les mans fan possible les habilitats bàsiques dels esports. La mà és el detall que permet la qualitat esportiva. Segurament la unitat mínima de comunicació esportiva neix a les mans dels esportistes.
Els judokes de vegades ens oblidem de les nostres mans. Elles ens permeten iniciar el model de joc dins del tatami. Segons com col·loquem les mans el joc pot iniciar-se. Quan les mans agafen la solapa i la màniga del company s’inicia la dansa del judo. Segurament aquest és un dels secrets més subtils del judo, l’art d’agafar bé.
Passa en judo i en la majoria d’esports. Les mans tenen un poder molt gran. Posar-les dins de la fotografia de les coses boniques del nostre dia a dia ens pot donar bones alegries. Alegries i millores en les tasques quotidianes i esportives. L’escalador que està a punt de fer la darrer esforç sap bé que les seves mans són la seva assegurança de vida. El pianista toca les millors notes amb la delicadesa dels seus dits.
També hi ha mans que saben tirar avions de paper. Petita coordinació que permet compartir i enviar missatges secrets en algunes sessions de motricitat dels nostres tatamis de judo.
Mirar i remirar les nostres mans és un regal i un tribut als milers de mans que han tocat el món abans que nosaltres.
