«En el meu cas, la lactància va ser molt còmoda i en gaudia molt. Però un dia la vaig portar a la guarderia i no em va demanar el pit i vaig pensar que aquell era el moment perfecte per al deslletament. És un dol que s'aproxima i no saps quan arribarà». Així recorda l'Elena com va deixar de donar el pit a la seva filla, la Mia, quan estava a punt de fer dos anys.

Aquest procés tan natural i compartit per les mares i famílies no està lliure de dubtes, neguits, contradiccions i, fins i tot, de culpa. Davant d'aquesta realitat, l'ICS ha posat en marxa dos grups innovadors de suport al deslletament respectuós, els primers que s'han creat a Catalunya, i que s'ofereixen als CAP Manso i Numància, de Barcelona.

La iniciativa per acompanyar en el deslletament va sorgir d'una necessitat detectada en els grups de suport a la lactància materna dels CAP. «Parlava amb mares que tenien dubtes i dificultats per trobar referents de deslletament en els grups d'inici o de manteniment de la lactància. I també connectava amb elles per la meva experiència pròpia», afirma Sònia Garcia, llevadora al CAP Manso i facilitadora del Grup de Suport a la Lactància. «Hi ha una dificultat emocional davant d'aquesta etapa; senten culpa i una ambivalència entre el que vol la mare i el que pot ser millor per a l'infant», diu.

L'objectiu dels grups de suport al deslletament és oferir a les famílies amb lactants de més de sis mesos un espai segur per compartir emocions, dubtes i neguits. La regulació de la lactància, la conciliació amb la feina remunerada o lactància en tàndem, quan una mare que dona el pit es torna a quedar embarassada, són temes que comparteixen. Els grups de suport van començar a funcionar a principi d'any i hi han participat un centenar de persones.

Ajuda mútua sense cap recepta

«Hi ha mares que comencen per deslletar a les nits; altres ho fan de manera total, perquè ja ha arribat el seu moment. Depèn. De vegades busquen receptes concretes, però hi ha moltes maneres. Al grup es posen sobre la taula i elles agafen les que senten que els poden anar bé. Es tracta de trobar ajuda mútua», diu la llevadora.

Una de les mares que van participar en un dels grups de suport al deslletament explica com va començar el procés: «Vaig començar a no gaudir tant de donar-li el pit; a veure que volia posar-me roba sense pensar que hauria de treure la teta fàcilment en algun moment. Vaig explicar a la nena que els pits volien dormir a la nit i ella al principi plorava una mica, però més per frustració de no tenir el que volia».

Segons Sònia Garcia, el deslletament natural es pot donar entre els dos i els set anys. Les institucions sanitàries recomanen sis mesos de lactància materna exclusiva i combinada amb alimentació complementària fins als 2 anys o fins que la mare i l'infant en tinguin ganes. «Aquesta és la teoria però a la pràctica hi ha molts altres factors, com la feina, la família, els recursos o la pressió social», apunta.

Necessitats i culpa

Els múltiples beneficis de la lactància materna han estat demostrats de forma robusta, com per exemple que donar el pit redueix el risc de tenir càncer de mama. Però cada família és un cas singular i ha d'identificar les seves necessitats i viure el procés sense patiment. Garcia reconeix «una autoexigència» per part de la mare que dona el pit. «Hi ha dones a qui els és molt fàcil la lactància i en gaudeixen molt, i altres a qui se'ls fa molt difícil i ho estan passant malament però senten que han de continuar perquè altres ho fan o pel que es diu», reflexiona.

Hi coincideix l'Elena: «Al llarg de la maternitat, la culpa és gegant. Si no la sents tu sola, que la sents, te la posarà l'entorn i la societat. Si dones molt el pit, et recriminen per què ho fas, que l'estàs mal acostumant. Si no l'hi dones prou, pensen, pobra criatura, ho necessita. Després, quan la nena demana el pit amb tota la seva energia, t'omples de dubtes i de preguntes». Per a aquesta mare, parlar amb altres famílies i «veure que és molt comú i que no estàs sola, és molt alliberador».

Deslletament respectuós

El deslletament respectuós és posar fi a la lactància de manera que no sigui cap situació traumàtica ni per a la mare ni per al nadó, tenint en compte els temps i les necessitats de les dues parts. Molt sovint la mare que opta pel deslletament és per motius de salut o de feina, pel final de la baixa maternal, quan se sent desbordada, perquè ho desitja o per qualsevol altre motiu, mentre que l'infant pot necessitar el contacte, l'afecte, el consol i la seguretat de l'alletament més enllà de l'aspecte nutricional.