L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha creat el primer centre especialitzat a l'Estat espanyol per tractar i investigar la migra-nya, una malaltia genètica que és considerada la segona neurològica més incapacitant. El centre combinarà la investigació clínica i l'activitat assistencial, així com la formació i l'educació dels pacients per empoderar-los en la malaltia. Vall d'Hebron atén uns 8.000 pacients l'any per migranya, alguns que són derivats d'urgències i de l'atenció primària de la seva àrea territorial i altres d'arreu de Catalunya i de l'Estat. La migranya afecta un 18% de les dones i un 8% dels homes i, a Catalunya, es calcula que unes 900.000 persones pateix aquesta malaltia.

«La migranya és molt més que un mal de cap molt fort. Tens la incapacitat de funcionar; de pensar; de vegades, fins i tot, de parlar; d'entendre; et molesten les llums i els sorolls. Hi ha força incomprensió sobre la migranya. La gent no entén com no et pots prendre un analgèsic i seguir la teva vida», assenyala Marta Castro, una de les pacients del Migraine Adaptive Brain Center, que és com s'ha batejat aquest espai de Vall d'Hebron pioner a l'Estat espanyol i de referència a Europa. La Caixa ha aportat 660.000 euros per a la creació del centre, que s'ha inaugurat aquest dijous.

La doctora Pozo-Rosich ha incidit en aquesta càrrega de la malaltia: «Imaginem-nos que entra a la meva consulta una dona de 54 anys i ens explica que des dels 14 té migranya uns dos dies a la setmana. Algú podria pensar que no és tant, però si comptem tots aquests dies, sumen més de 10 anys». «Durant un atac de migranya, el pacient s'ha de quedar a casa, amb la llum apagada i sense soroll. És molt important donar visibilitat a aquesta malaltia, que té un impacte molt negatiu en l'edat més productiva de la vida».

La responsable del nou centre subratlla que la migranya ha de ser diagnosticada i tractada i destaca l'objectiu de l'espai: «Millorar l'accés a la investigació, la docència, la innovació i l'educació dels pacients és indispensable».

La combinació de la tasca assistencial amb la recerca clínica per millorar la salut de les persones amb migranya el fan un centre innovador. Així s'hi tractaran els pacients i se'ls donaran estratègies per conviure amb aquesta patologia i millorar la qualitat de vida. Els afectats són «microexperts» de la malaltia i el centre els vol empoderar.

A més, els pacients, si ho desitgen, podran participar en els projectes de recerca que es desenvoluparan al centre, per estudiar el funcionament del cervell migra-nyós i trobar nous tractaments per millorar la vida dels afectats.

Just a l'entrada de l'espai, hi ha tres tauletes tàctils on els pacients poden informar sobre diferents aspectes del seu estat de salut, com per exemple el nombre de migranyes que han tingut en els darrers dies, la intensitat i què estaven fent quan es van produir. Registrar aquesta informació vol ajudar els pacients a entendre la malaltia. A més, aquestes dades passen directament als investigadors, que les analitzen i les integren amb les obtingudes als tres laboratoris; espais aïllats per estudiar com certs estímuls afecten les persones que tenen migranya.

La doctora Pozo-Rosich, que també és cap de la Unitat de Cefalea de Vall d'Hebron i cap del Grup de Cefalea i Dolor Neurològic, subratlla que aprofundir en el coneixement sobre la migranya i entendre com una persona afectada se sincronitza (o hipersincronitza) amb l'entorn pot ajudar a entendre el cervell.

La migranya s'ha estudiat poc i la doctora Pozo-Rosich ho atribueix a l'evolució de la medicina: «Primer vam intentar sobreviure; després, allargar la vida. Hi ha una idea que vaig sentir del cardiòleg Valentí Fuster, que és que el cor dona anys de vida i el cervell ara ha de donar qualitat de vida».