El Julen i el Liam són dos dels primers bessons que l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el Clínic van operar amb un nou sistema de navegació quirúrgica pioner al món i que redueix la mortalitat. La intervenció atura el flux de sang entre els fetus que comparteixen placenta i que normalment acaba amb la mort de tots dos. La innovació, creada per BCN Medtech de la Universitat Pompeu Fabra, permet al cirurgià guiar-se molt millor fins a l'úter de la mare gràcies a un GPS quirúrgic, i redueix el temps de la intervenció. A més, fa possible simular diversos punts d'incisió per fer entrar el catèter i escollir l'opció menys invasiva. Ja s'han dut a terme vint operacions, amb una taxa de supervivència d'almenys un dels dos fetus del 90%.

Aquesta operació s'ha de dur a terme quan un dels bessons dins la mateixa placenta passa sang a l'altre de forma constant. És una malaltia, la de la síndrome de transfusió fetofetal, que afecta 1 de cada 2.000 embarassos i que té una mortalitat propera al 100% si no s'hi posa remei. Per aquest motiu, l'operació s'ha de fer tan aviat com és possible. «La cirurgia fetal és una revolució contra la selecció natural, la naturalesa ens posa totes les dificultats i nosaltres hem d'operar un pacient de vint centímetres que és com el palmell de la mà, que sembla mantega i que està flotant en un líquid extremadament delicat, però que a més està dins d'una mare que no podem lesionar», detalla Eduard Gratacós, cirurgià i doctor de l'Hospital Sant Joan de Déu.

El nou sistema és com un GPS que permet al cirurgià tenir més eines per operar amb seguretat i permet simular l'operació abans. D'aquesta manera, una operació que podria durar fins a una hora i mitja es pot fer en aproximadament 15 minuts. Per fer la simulació, la pacient se sotmet a una ressonància electromagnètica per fer una reconstrucció en 3D de la placenta. A partir d'aquí, durant l'operació se sincronitza la imatge virtual en 3D amb la imatge de l'endoscopi per tenir una visió més precisa i concreta. «És com un videojoc», ha dit Gratacós.

Aquesta reconstrucció en 3D s'ha de fer amb cada mare ja que, com ha explicat la doctora Elisenda Eixarch, cada placenta és completament diferent. El gran avantatge d'aquest sistema és que és aplicable i personalitzable a cada pacient. «Necessitàvem aquest navegador, estem acostumats a treballar amb ecografia, que ens donava molts avantatges, però la ressonància ens dona moltes més possibilitats de treball», ha detallat.

Des del punt de vista tècnic, el coordinador del projecte a la UPF, Miguel Ángel González Ballester, explica que el que han fet és traslladar models que ja aplicaven en altres tipus de cirurgies, com l'ortopèdica. «En cirurgies ortopèdiques les coses es poden mesurar, pots mesurar un os, però aquí la dificultat és com mirar en una habitació fosca i intentar orientar-te on hi ha un fetus que a sobre es mou, i que pot tocar els utensilis; la funció principal nostra és crear un mapa per detallar què trobarà el cirurgià quan hi entri».

Els pares, contents

Els pares del Julen i el Liam s'han mostrat molt feliços de com va anar tot el procés. Melannie Bonet i Alberto Abarca, residents a Osca, van arribar a l'Hospital Sant Joan de Déu després que els derivessin des de l'Hospital de Pamplona. Quan van sortir de Pamplona la síndrome de transfusió fetofetal estava en un estadi de 2 sobre 4, i quan van arribar a Barcelona ja estava en un estadi 3. Després de l'operació els dos bessons van néixer de forma prematura a les 32 setmanes. Ara els nadons tenen cinc mesos. «La meva besàvia va haver d'avortar dos parells de bessons per aquesta mateixa síndrome, i que jo els hagi pogut salvar s'agraeix moltíssim», ha comentat Bonet. «Ara ja ho fan tot normal, mengen bé, dormen bé, estem molt contents», ha dit el pare.