El doctor Joaquim Bellmunt (Barcelona, 1959), oncòleg de referència internacional, és el director assistencial del Centro 360 de Excelencia Oncológica GCCC, impulsat per la Clínica Corachan, referent en la sanitat privada de Catalunya, i per GenesisCare, companyia líder internacional en tractaments de càncer.

Quina és la particularitat d’aquest centre?

Que cobreix tots els espectres de la malaltia: des del tractament fins a la diagnosi, passant per l’acompanyament del malalt durant tot el procés. Avui dia l’oncologia no s’entén com una cosa aïllada, sinó que ha de tenir un maneig multidisciplinari, en el qual intervenen totes les especialitats mèdiques. A més, en aquest centre s’ha tingut molt en compte el confort del pacient. I intentem que el seu acompanyament inclogui aspectes com la nutrició, la cosmètica o la psicooncologia.

Amb quines teràpies innovadores treballen?

Intentem exportar les noves tecnologies dels EUA. Però moltes vegades aquests tractaments innovadors no són d’aplicabilitat immediata i han de fer-se a través d’estudis clínics. Per això ara estem obrint la possibilitat de començar estudis clínics en tractaments innovadors. Per exemple, està a punt de començar un estudi clínic amb una vacuna amb cèl·lules dendrítiques [un tipus de cèl·lula immunitària que és en teixits com la pell]: fusionem les cèl·lules dendrítiques amb les canceroses per generar una resposta immunitària. A part hi ha el tractament de la immunoteràpia, més establert. I tractaments immunitaris amb vacunes específiques dirigides contra el tumor, també anomenades teràpies cel·lulars: traiem les cèl·lules del pacient, les manipulem per bioenginyeria genètica i les tornem a introduir en el pacient per atacar el tumor.

La immunoteràpia ha sigut revolucionària.

Cert. Però, no obstant, en totes les malalties, la immunoteràpia beneficia només el 20% dels pacients. No se sap bé per què alguns tumors responen, i d’altres, no. El que és cert és que hi ha tractaments, els inhibidors de PD-L1, que no ataquen la cèl·lula, sinó que desperten el sistema immunitari del pacient, adormit pel tumor, per atacar-lo. I això, insisteixo, només passa en un 20% dels pacients. També hi ha hagut grans avenços amb les teràpies mòbil CART [un tipus d’immunoteràpia], en les quals treus limfòcits del pacient, els manipules genèticament perquè expressin el receptor o l’antigen que està expressat a les cèl·lules malignes i tornes a ficar-los en els pacients.

Ara hi ha una explosió de noves tècniques de modificació.

Sí. Per exemple, utilitzem el sistema CRISPR per modificar les cèl·lules limfocitàries. També hi ha nous sistemes per detectar neoantígens, els quals expressen les característiques del tumor perquè el puguis identificar i te’l puguis carregar. Als EUA hi ha un estudi clínic en el qual es poden combinar les CART amb vacunes de cèl·lules dendrítiques...

Quin serà el pròxim pas en investigació?

L’última innovació és generar limfòcits optimitzant el receptor, el T-cell receptor, perquè sigui molt específic i identifiqui els antígens que són molt característics del tumor. És com un minitrasplantament: netegen el teu sistema immune i te n’injecten un superactiu. S’ha provat en ratolins i cap aquí va la cosa.