31 de gener de 2020
31.01.2020

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


NUTRICIÓ

Salas-Salvadó: «Mengem massa carn»

El científic investiga si perdre pes seguint la dieta mediterrània amb exercici físic redueix el risc de mort per infart

30.01.2020 | 23:55
El catedràtic Jordi Salas-Salvadó

El científic Jordi Salas-Salvadó lidera una investigació que aspira a demostrar que les persones que perden pes seguint la dieta mediterrània, combinada amb exercici físic, tenen menys probabilitats de morir a causa d'una malaltia cardiovascular o d'una embòlia cerebral. Fins ara els estudis han posat de manifest que amb una dieta sana es redueixen els factors de risc, com ara el colesterol o la tensió alta, però no s'ha demostrat l'impacte directe en les patologies.

La investigació l'encapçala des de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, que dirigeix. Hi treballen centenars de professionals entre nutricionistes, metges, estadístics informàtics o bioinformàtics, entre altres camps. Es fa amb una mostra de 6.700 persones d'entre 55 i 75 anys, 480 de les quals són de la demarcació de Tarragona, a les quals es controla la dieta. «Tindrem moltíssima informació per analitzar. No només sobre malalties cardiovasculars, sinó també per diferents tipus de càncer, diferents malalties cròniques, disminució de la cognició o Alzheimer», explica Salas-Salvadó.

L'estudi, anomenat Predimed-Plus, és l'evolució de la investigació Predimed, que el científic va encapçalar entre el 2003 i el 2010. Va ser un estudi d'intervenció en el qual van participar 8.700 persones per veure els efectes que té la dieta mediterrània en comparació d'una dieta baixa en greix. «Fa uns anys es deia que la dieta baixa en greix, tant d'origen vegetal com animal, era la millor per a la prevenció de l'obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars», recorda Salas-Salvadó. Però després de l'anàlisi van poder demostrar «que aquelles persones que seguien la dieta mediterrània durant cinc anys de mitjana, amb oli d'oliva verge extra i fruits secs, tenien un 30% menys de possibilitats de tenir una malaltia cardiovascular o de morir per infart o embòlia cerebral», detalla.

La investigació va tenir un impacte mundial i va canviar les guies de tractament de diferents malalties. «Ara estem en una altra pregunta, potser més rellevant que la que ens vam fer el 2003, que és si perdre pes fent una dieta saludable i amb activitat física, millora no només la incidència per nous casos d'infart de miocardi i embòlia cerebral, sinó la mortalitat per aquestes dues causes», matisa Salas-Salvadó. «No es tracta només de reduir el risc, sinó que el que volem els metges és reduir la mortalitat», concreta.

La importància de l'oli d'oliva i els fruits secs

Salas-Salvadó defensa el paper transcendental que juguen l'oli d'oliva verge extra i els fruits secs en la dieta mediterrània. Segons assenyala, el greix vegetal «està compost per un greix no saturat», a diferència dels d'origen animal, que són saturats. Això fa que, per les seves propietats, tingui «grans beneficis» per a la salut. En el cas de l'oli d'oliva verge extra, el fet que s'obtingui per premsat directe fa que es mantinguin les vitamines antioxidants «que són molt bones per a la prevenció de la diabetis i les malalties cardiovasculars».

L'investigador diferencia l'oli d'oliva verge extra de l'oli d'oliva refinat. El primer s'obté mitjançant el procés de premsatge, fet que garanteix que es conservin totes les seves propietats. També varia de l'oli de gira-sol. «Són molt diferents perquè tenen greixos diferents. El de gira-sol o el de soja tenen molts greixos poliinsaturats, que van molt bé per fer baixar el colesterol, però per a res més. El de l'oli d'oliva és ric en greix monoinsaturat i en àcid oleic», explica. La diferència és tan gran que, tal com apunta, l'oli d'oliva verge extra fins i tot fregit no té cap efecte negatiu, sempre que no es reaprofiti gaires vegades.

Per la seva banda, els fruits secs també tenen molts beneficis per a la salut, segons el catedràtic. «A la pell dels fruits secs hi ha una quantitat enorme d'antioxidants i substàncies antiinflamatòries que són molt positives per combatre les malalties cardiovasculars», indica. Això sí, «si pot ser han de ser sense processar». És a dir, sense sal afegida. «Torrats o crus», detalla. Segons la seva opinió, consumint-ne uns 30 grams al dia, l'equivalent a un grapat, ja n'hi ha prou. «Els podem prendre a mitja tarda com a aperitiu, però en realitat a la dieta mediterrània ja apareixen a les salses o a les amanides», diu.

Menys carn i més vegetals

Segons Salas-Salvadó, a grans trets consumim «massa carn, massa sucres, massa sal i massa aliments processats, que són el gran problema». Al seu parer, la dieta ideal és la mediterrània. De tota manera és una dieta que ha evolucionat i que es practica de maneres diferents en funció dels territoris. Els investigadors van arribar al consens que la més òptima «és la que es feia als anys 60: molt rica en fruites, vegetals, llegums, fruits secs i cereals integrals; quantitats importants de peix i fruits del mar; poca carn vermella, pocs aliments processats; i pocs làctics», i aquests darrers preferiblement en forma de fermentats, com iogurts o formatges.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...