L'Agència Catalana del Consum (ACC) i la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris han presentat una guia per a familiars de malalts amb trastorns de la conducta alimentària (TCA), que orienta l'entorn dels afectats des de la prevenció i la detecció precoç fins al tractament i l'acompanyament emocional. La guia s'estructura en tres eixos: la psicoeducació dels TCA, el suport social i les eines per a les famílies. Està disponible a internet, aplicacio.consum.gencat.cat/ documentacio/17591.pdf, té un llenguatge entenedor i conté il·lustracions d'un dels autors de la guia, el coordinador de la unitat de TCA l'Hospital de Bellvitge, Fernando Fernández-Aranda.
El primer eix se centra en l'explicació de què són els trastorns de conducta alimentària, els tipus, les causes, els perfils de risc, el sentiment de culpa o el seguiment de dietes com a detonants. S'exposen les diverses manifestacions clíniques físiques i psicològiques, els diversos tipus de tractaments, el pronòstic i la relació dels TCA amb altres malalties com la diabetis, l'obesitat, la celiaquia o altres trastorns psiquiàtrics.
L'eix del suport social analitza el rol dels pares, com la gestió dels sentiments de culpa, les renúncies per fer de cuidador i els dubtes, el paper dels germans, de la parella i dels amics. La part dedicada a les famílies explica què han de fer i què no han de fer a casa i dona diversos exemples de reacció davant situacions concretes.
Experts en la matèria han explicat que molts dels malalts d'aquests trastorns tenen una parada emocional que els situa en un estadi previ a l'adolescència, perquè probablement durant la infància, moment en què no van saber gestionar la frustració, la crítica o altres emocions, i els impedeix saber-se acceptar i estimar. Això fa que no siguin conscients que estan malalts i els costi col·laborar amb els metges. Per això, encara és més important la col·laboració, constància i persistència de la família, que ha d'actuar amb fermesa davant la malaltia però amb empatia davant del malalt, que no només és una persona malalta, sinó que té altres aspectes saludables a la seva vida.
La guia també insta les famílies a no buscar culpabilitats i a conscienciar-les que aquests trastorns són una «cursa d'obstacles que pot durar anys». El document també serveix perquè les famílies puguin revisar de tant en tant l'abundant informació inicial que se'ls dona.
També han opinat que caldria un expert en trastorns alimentaris en cada centre de salut mental infantil, juvenil i d'adults, i que l'atenció primària hauria de derivar aquests pacients directament a les unitats de trastorns alimentaris sense passar per les unitats genèriques de salut mental.
Eduard Serrano, coordinador de la unitat de trastorns alimentaris de Sant Joan de Déu, ha dit que la implicació de les famílies és fonamental per al bon funcionament dels tractaments, ja que habitualment els malalts no solen col·laborar gaire a l'inici.
Sara Bujalance, presidenta de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, ha explicat que la guia és una molt bona ajuda per resoldre dubtes als familiars, i una «petita llum per il·luminar el llarg camí del tractament».
La guia és el fruit de vuit anys de treball de la Taula de Diàleg, formada per diversos departaments de la Generalitat, empreses, universitats, societats científiques i acadèmiques, fundacions privades de promoció de la salut, experts, professionals de la salut, psicòlegs i familiars.
