L'Hospital Clínic de Barcelona ha fet els darrers quatre anys 30 operacions per reconstruir el clítoris de dones que havien patit mutilació genital. El 2015 es va crear el circuit a través de la sanitat pública per intentar arribar a les dones residents a Catalunya que han patit un ablació, amb el Clínic com a hospital de referència per a tot Catalunya. El centre constata que les dones afectades tenen molt poca informació i per això ha fet treball amb les comunitats al territori en els darrers anys. Aquest és un dels motius que explica que les operacions pugessin el 2019, amb 13 intervencions. L'operació és relativament senzilla; dura poc més de mitja hora i requereix, com a màxim, 24 hores d'hospitalització.

Es calcula que 18.000 dones residents a Catalunya podrien patir mutilació genital femenina. Ara bé, és difícil aconseguir dades que ofereixin una radiografia detallada d'una realitat complexa i molt silenciada. Després que el 2015 Salut creés el circuit per a la reconstrucció de clítoris a les dones residents a Catalunya, el Clínic ha fet 30 operacions, 13 de les quals l'any passat. El 2016, va operar 9 dones; 4, el 2017 i 4 més, el 2018. De moment aquest any, el Clínic ja ha fet dues operacions. La doctora Rius ha atribuït l'increment dels darrers mesos al treball que han fet per arribar a les comunitats de les dones afectades.

«Calculem que poden ser unes 18.000 dones afectades i amb quatre anys hem arribat a 30 d'elles. Estem treballant molt a nivell de territori i atenció primària amb xerrades de formació de formadors per arribar a aquestes comunitats; d'una banda, per fer prevenció, perquè no mutilin més nenes, i de l'altra, perquè les dones coneguin aquesta unitat», ha afirmat la ginecòloga. «És un problema molt greu. I volem que sàpiguen que aquí les estem esperant», ha subratllat el cap de Servei de Ginecologia, el doctor Francesc Carmona.

Senegal, Gàmbia i Guinea Conakry són els països d'origen de les pacients operades entre el 2016 i el 2019. A més de la falta d'informació, el centre ha constatat les dificultats socials i culturals de les dones afectades per seguir el procés assistencial. Així, 13 pacients, tot i ser derivades a l'hospital, no s'hi van acabar presentant. Algunes de les pacients no volen que la família sàpiga que s'han sotmès a una operació per reconstruir-se el clítoris i demanen que a l'informe d'alta no quedi especificat el motiu de l'ingrés, ha indicat la ginecòloga que les atén. Algunes dones s'esperen a la majoria d'edat per poder afrontar el procés soles.

Cirurgia senzilla i acompanyament per a seqüeles psicològiques

El Servei de Ginecologia del Clínic ha atès en aquests quatre anys dones d'arreu de Catalunya, derivades des dels centres d'atenció primària (CAPs). «Fem una exploració inicial bàsica per valorar quin tipus de mutilació tenen. Com que són tècniques que es fan en condicions bastant deplorables i amb estris moltes vegades no destinats a aquesta funció, mirem la cirurgia que els podem oferir depenent de la lesió», remarca la ginecòloga.

L'operació és senzilla i es podria fer sense ingrés després d'observació i control (cirurgia major ambulatòria) però com que moltes pacients són de fora de Barcelona passen la nit a l'hospital. Aquest procés es complementa amb la feina d'una ginecòloga experta en sexologia per fer sessions d'educació sexual a les dones que ho necessitin.

La mutilació genital causa molt dolor físic i psicològic, amb seqüeles ginecològiques que poden persistir en el temps. La mutilació modifica la sensibilitat sexual i té efectes negatius en l'estabilitat emocional de les dones i la qualitat de les relacions afectives i sexuals. En alguns casos, pot causar anorgàsmia.

També pot provocar esterilitat i infertilitat; hemorràgies greus, problemes urinaris i infeccions i pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal i, fins i tot, la mort dels nounats i de les mares.

«A les altres dones, els diria que no tinguin por»

Khadijetou Sow, una de les dues dones que aquest any han operat el Clínic per a la reconstrucció de clítoris, va saber que hi havia aquesta possibilitat després que, fa uns anys, els serveis socials s'oposessin que viatgés amb la filla a Mauritània, el seu país d'origen. Ella no entenia per què li impedien en un primer moment aquell viatge. Quan la van informar que temien que la filla fos mutilada, la seva resposta va ser clara, ha recordat: «Jo no faria això a la meva filla. Jo soc una d'elles, a mi m'han fet això. Jo soc la víctima».

Sow ha explicat que el principi del procés va ser «dur» i «difícil» perquè tenia «molta por». No té parents a Catalunya i el suport de la seva cap va ser fonamental, ha agraït. Ara, està contenta per la decisió presa. «Estic bé. A les altres dones com jo que són víctimes, els diria que no tinguin por, perquè el problema té una solució», ha expressat.