«Hem avançat molt en el control del càncer. Cada vegada coneixem millor la malaltia, en el diagnòstic, el tractament i la prevenció», afirma el cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Tabernero. Aquests avenços han permès que la supervivència al càncer hagi passat del 30% a més del 55% en 20 anys. La prevenció és clau perquè la incidència de la malaltia comenci a baixar cap al 2035.

Càncer de mama, un dels més freqüents i amb més supervivència

Més de la meitat de les persones a qui se'ls diagnostica un càncer es curen. Un dels més freqüents i en què ha augmentat més la supervivència en els darrers 20 anys és el càncer de mama, s'ha passat del 50% a més del 95%. Però el repte dels investigadors i els oncòlegs és curar totes les persones. «Els coneixements fan que anem atacant la malaltia per molts angles diferents. Cada vegada la diagnosticarem millor i més precoçment; tindrem millors tractaments, curarem més persones i n'hi haurà més en situació de malaltia crònica estabilitzada», ressalta.

Immunoteràpia

Alguns dels camps que poden marcar un canvi de paradigma són la immunoteràpia o, també, l'estudi del microbioma, és a dir, el contingut bacterià que ens habita i com pot influir en un tumor. La immunoteràpia, que consisteix a reactivar el sistema immunitari perquè combati la malaltia, és un tractament «revolucionari», afirma. «El sistema immunitari és el millor armament és un sistema de vigilància que pot reconèixer la malaltia i eliminar-la», subratlla.

Actualment s'ha aconseguit que el sistema immunitari reconegui el 25% dels tumors com una presència a eliminar a través de diferents estratègies com vacunes o teràpies cel·lulars com el CAR. El doctor Tabernero recorre a una metàfora per explicar la idea de la immunoteràpia i els resultats que està donant: «En un 25% dels casos tenim un exèrcit preparat que en un moment determinat li falta un comandament per sortir a lluitar contra l'enemic. En el 75%, l'exèrcit es troba a les casernes i no sap contra qui ha de lluitar perquè no reconeix l'enemic. S'ha d'instruir i posar-hi comandament».

A més de lluitar contra la malaltia, el sistema immunitari podria prevenir l'aparició de tumors amb persones amb un alt risc hereditari, com són les dones amb mutacions en els gens BRCA, amb un risc més elevat de desenvolupar càncer de mama i d'ovari, i les persones amb síndrome de Lynch, que tenen més probabilitats de patir càncer de còlon, entre altres. La idea és que les vacunes puguin educar el sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules malignes.

«De la mateixa manera que es treballa per trobar vacunes per a malalties infeccioses tan complexes com la malària, també s'investiguen vacunes per prevenir que es desenvolupin tumors molt especials en persones d'alt risc. No és ciència-ficció», indica el doctor Tabernero. La investigació es troba en fases molt inicials i haurà de passar temps per aconseguir resultats i aplicar-los, però es preveu que «doni molt de si en el futur».

Biòpsia líquida

La biòpsia líquida és una mostra de sang que permet avaluar quines alteracions genètiques té un tumor determinat per dirigir millor els tractaments. Aquesta és la seva aplicació actual per a alguns càncers, però aquesta eina podria tenir altres utilitats. Actualment, encara sota protocols d'investigació, s'utilitza per fer un seguiment dels pacients. En el futur es podria aplicar per al control de persones que han superat el càncer i reduir les proves radiològiques només en els casos que la biòpsia líquida faci saltar l'alarma.

Una altra aplicació de la biòpsia líquida que auguren els investigadors, tot i que encara no és una realitat assistencial, és el diagnòstic precoç de tumors que actualment tenen un mal pronòstic, com el de pàncrees.

Prevenció i incidència

Entre el 40 i el 45% dels tumors es podrien evitar o detectar en fases premalignes amb mesures preventives de molts àmbits diferents. Algunes tenen molt a veure amb pautes saludables, com reduir el tabaquisme i el consum d'alcohol; una dieta més sana i equilibrada -menys greixos, carn vermella, ultraprocessats i begudes ensucrades i més fibra vegetal-; exercici físic i evitar tòxics ambientals, com les radiacions solars, entre d'altres.

També hi intervenen els programes de vacunació per prevenir tumors associats amb virus, com el papil·loma humà, que pot causar càncer de coll uterí, vulva, penis... o l'hepatitis, de fetge. També tenen un paper cabdal els programes de cribratge, com el de càncer de mama per al diagnòstic precoç, i el de còlon. En aquest cas, a més, el programa pot prevenir, ja que permet detectar pòlips, que són lesions prèvies a un tumor, però encara no malignes.

Es diagnostiquen uns 18 milions de casos de càncer cada any al món. Es calcula que la incidència de la malaltia augmentarà fins a arribar a uns 30 milions de diagnòstics a l'any cap al 2030. A partir del 2035 s'espera que es comenci a notar l'impacte de totes aquestes mesures i comenci a baixar la incidència de la malaltia.