Les parelles passen per diferents etapes al llarg de la seva història que aniran més o menys consolidant el compromís. Una d’aquestes fites és la convivència, en la qual es posaran a prova diferents aspectes individuals com la tolerància, la individualitat, el respecte o la facilitat per posar límits sans. Necessitaran un ajustament de diverses setmanes o mesos en els quals hi haurà frecs necessaris que s’hauran d’anar superant. Si mai es passa d’aquella etapa i les friccions es perpetuen, hi haurà molt desgast per a tots dos i pot posar en perill la relació.

Quan fluïm amb alguna cosa, visualitzem l’aigua d’un riu, que es va adaptant al curs sense deixar de córrer. És un estat de llibertat per un camí que no es pot canviar, ja que és el que hi ha. Amb una parella, aquest fluir també és necessari, sempre des dels límits sans, adaptant-nos a les necessitats de l’altre, expressant les nostres i assumint que moltes discussions són productes de les nostres manies, no responsabilitat de l’altre. Un estat necessari que sí que pot portar-nos a la plenitud en la convivència.

Pau a casa

La convivència és aquest estat ideal en què comencem a viure amb la parella i tot serà com quan passàvem dos dies junts de vacances. Creiem que només hi haurà rialles, que escoltarem l’altre, que les seves manies només ens faran gràcia i que sempre estarem còmodes. No obstant, la realitat sempre és una altra, especialment quan no ens hi adaptem, volem imposar-nos o és l’altre qui no és flexible. Hem d’entendre que la convivència no és només un pas més, sinó que suposa un canvi qualitatiu en el que coneixíem de l’altre, el que nosaltres representàvem o com ens relacionàvem. Sembla difícil perquè realment és un camí de coneixement mutu.

Saber com començar a fluir en parella o com eliminar els malentesos és fer petits canvis, tant en les normes imposades, la manera de comunicar-nos o en com ens comportem o demanem les coses. I sempre hem de començar per aquestes pautes:

1. Compte amb el control

Determinades persones, per necessitats especials, tenen una necessitat de control que, tot i que vulguin negar-ho, van aplicant a totes les àrees de la seva vida. Aquest control incrementa en convivència, ja que consideren que només hi ha una manera correcta de fer les coses, des d’organitzar la compra fins a netejar, passant per ordenar els llibres. Però aquesta absència de flexibilitat és només responsabilitat de qui vol prendre el control i acaba perjudicant les dues parts.

2. Donar per fet

Donem per fet l’amor, la comunicació o els actes. Volem que l’altre interpreti que les nostres accions demostren afecte o compromís i ens falta expressar-ho amb paraules. No podem jugar que sempre sigui l’altre qui interpreti el que sentim. L’amor sempre comporta comunicació verbal.

3. Complex d’endeví

Aquest punt s’aplica sobretot quan ens passa alguna cosa i volem que l’altre ho endevini, tot i que també és així quan tenim alguna necessitat. No obstant, el que de debò funciona és demanar, expressar i parlar amb l’altre. Així s’eviten la majoria dels malentesos.

4. Espai

La convivència es pot acabar convertint en una presó per als dos perquè des del principi no s’han respectat els espais, no s’han marcat o no s’han demanat. Cada un ha de tenir el seu propi racó o moments on l’altre no hi sigui, tant dins com fora de casa. Això oxigenarà la relació i promourà la independència.

Viure amb la parella no ha de ser res complicat, especialment si es delimiten diversos punts des del principi, com la necessitat de demanar els espais o el temps de cadascú. No obstant, independentment del punt en què ens trobem o del temps que portin junts, es poden generar aquestes noves pautes que ajudin a eliminar els malentesos.