El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, ha afirmat que «en bona part o en molta part» l'excés de mortalitat registrat en els dar-rers tres mesos «es pot atribuir a l'epidèmia». Trilla ha considerat que la xifra estatal de més de 40.000 defuncions més entre el 10 de març i el 10 de maig és de les més altes «en els últims 100 anys» i coincideix amb el període de la pandèmia. Ha indicat que una part correspon a pacients no diagnosticats de Covid-19, d'altres poden ser morts per causes naturals i hi ha una part «que no s'acabarà d'esbrinar mai» a què es deuen.

Possibles rebrots?

El doctor Trilla ha insistit que és «probable» un rebrot de cara a l'estiu i ha apuntat que l'important és localitzar-los. Ha insistit que el virus segueix present i, tot i que l'evolució és «favorable», no s'ha d'abaixar la guàrdia. «Si anem fent les coses bé i tenim la capacitat de diagnosticar ràpid i es fa bé el seguiment de contactes, és possible que els rebrots quedin en incendis petits», ha manifestat.

Pel que fa a l'eliminació de les franges horàries, Trilla ha avalat «relaxar una mica» la situació en fase 2 ja que els indicadors són més favorables quan s'arriba a aquesta fase i ha lamentat que no es compleixin en fase 1.

Per la seva banda, el cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron, Benito Almirante, ha afirmat que la tendència a la baixa de casos de coronavirus avala un desconfinament «molt més ràpid». Des del seu punt de vista un rebrot a la tardor és «altament improbable» i pensa que en cap que es produís seria cap a l'hivern. Almirante ha explicat que la incidència del virus a nivell comunitari és «infinitament inferior» a fa uns mesos gràcies al confinament però també a l'augment de la temperatura i les condicions meteorològiques actuals. D'altra banda, ha considerat que l'ús de la mascareta hauria d'haver estat obligatori abans i no ara, quan creu que hauria de ser una recomanació. El mateix opina sobre la restricció de la mobilitat.

Almirante ha assegurat que actualment els casos són «limitats» en nombre i també limitats a entorns concrets, motiu pel qual «la limitació de moviment comença a ser menys necessària». Per això, ha afirmat que «no té excessiu sentit esperar 14 dies» per avançar de fase.

Ha considerat difícil treure una conclusió definitiva sobre què ha jugat un paper més important en la baixada de la incidència del virus i ha afegit que ha estat una suma de factors simultanis. Més enllà del confinament, ha afirmat que, com altres virus respiratoris, el coronavirus podria haver experimentat un brot a l'hivern i tenir una tendència natural a la davallada «de forma espontània» amb l'arribada de la calor. És per això que veu difícil que hi hagi un rebrot a l'octubre, com s'havia dit fins ara, tot i que ha apuntat que és difícil fer futurologia i assegurar per complet que el virus no tornarà. Tot i això, ha indicat que la reaparició de la Covid-19 «s'ajustaria més a l'hivern», pel pes que hi juguen les condicions meteorològiques.

Almirante ha explicat també que els principals llocs de contagi han estat l'entorn familiar, el laboral i les residències de gent gran. Ha assegurat que no s'ha pogut demostrar que el virus circuli per l'aire, més enllà d'entorns concrets com l'hospitalari, sinó que és a través de les gotes que expulsa una persona infectada. En aquestes condicions, ha afirmat que la distància social és «un punt fonamental» però ha afegit que també hi intervé el factor temps, que les autoritats sanitàries situen en 15 minuts amb la persona infectada, motiu pel qual ha assegurat que una trobada ocasional «no comporta risc de transmissió».

Davant d'això, ha criticat que l'obligatorietat de les mascaretes no arribés abans, quan sí que hauria jugat un paper en el control de la transmissió. Ara però ha afirmat que «arriba tard l'obligatorietat i hauria de ser recomanació» perquè la gent se la posés «en l'entorn que volgués». Ha afegit que el mateix hauria de passar amb la resta d'aspectes, donant a la societat el nivell de maduresa per entendre que el que està en joc és la salut.

Sobre el infants, ha explicat que diversos estudis apunten que els nens i nenes no acostumen a contraure la malaltia i en cas que es contagiïn el més habitual és que sigui de forma lleu. En aquest sentit, Almirante ha manifestat que s'haurien de tenir en compte aquestes circumstàncies a l'hora de decidir sobre les seves relacions socials i educatives.