Els esdeveniments vitals canviants i la manera com els afrontem, conjuntament amb l’afectivitat negativa que s’hi sol associar, fa que les persones patim un efecte emocional negatiu, vinculat directament amb un increment de l’estrès i una clara sensació de malestar, que afebleix la salut psicològica fins arribar a provocar trastorns mentals.

La quarta part de les persones del nostre país (i de la resta d’Europa) pateixen o patiran algun problema de salut mental al llarg de la seva vida, i ja s’observa una desmesurada taxa en la prescripció de psicofàrmacs, una important reducció de la qualitat de vida, un pobre suport social i una percepció pròpia clara de mala salut, tant en homes com, especialment, en dones.

Més de la meitat de les persones que tenen problemes psíquics no tenen cap diagnòstic ni reben tractament mèdic. Els estats d’ànim poden ser normals, elevats o deprimits. Quan les persones tenim la sensació de pèrdua de control sobre el nostre estat d’ànim, comencem a experimentar un malestar generalitzat que pot acabar en trastorn, un desequilibri en la reacció emocional que no és degut a cap altre problema físic o mental.

Les emocions són experiències breus, intenses i amb unes causes clares, que provoquen en les persones unes tendències d’actuació precises. La manera més pràctica de regular els efectes negatius dels canvis estressants en la nostra vida, i molt especialment en l’àmbit laboral i professional, és mitjançant l’ús d’estratègies: d’afrontament directe per modificar la situació; i d’una regulació emocional pròpia, que permeti abordar la situació, reorientar l’atenció i generar canvis cognitius adequats.

L’ús pràctic d’aquestes maneres d’actuar ens permetran valorar racionalment una determinada situació alhora que gestionar una resposta adequada de l’experiència viscuda, abordar-ne la gestió emocional, optimitzar els recursos propis de què disposem, disminuir l’afectivitat negativa associada, adaptar-nos a la nova situació.

Si la persona pot mantenir una funcionalitat adequada del seu grau de control, davant la situació estressant, podrà fer ús d’estratègies d’actuació concises que li permetran aplicar un estil d’afrontament actiu/passiu davant d’aquesta situació i minimitzar el desgast emocional, fins al punt de prevenir l’aparició de trastorns emocionals futurs.

L’afrontament directe en la modificació d’una situació controlable i canviable permet planificar i dur a terme la resolució del problema de manera efectiva. Si per contra concentrem els esforços a voler canviar una situació impossible de modificar, utilitzem l’estratègia que utilitzem, ens serà del tot ineficaç, i generarà un enorme desgast personal.

Suport social i emocional

Buscar suport social i emocional ajuda a incrementar el benestar i l’afectivitat positiva i serveix per disminuir els nivells d’estrès. Per contra, l’aïllament, l’evitació social, l’abandonament de les activitats i el fet d’amagar els propis sentiments provoquen en la persona un increment negatiu i disfuncional de l’estat d’ànim.

L’acceptació no fatalista d’una situació estressant impossible de controlar o modificar, fer-ne una reavaluació positiva, aplicar estratègies de distracció absorbent i focalitzar l’atenció en estímuls neutres o positius, desvinculats totalment del fet incontrolable, ens permet millorar el rendiment i l’estat afectiu, i adaptar-nos més ràpidament a la nova situació. Per contra, si focalitzem el nostre pensament més negatiu de manera repetitiva i passiva (ruminació), ens impedirà un òptim rendiment, ens bloquejarà la capacitat cognitiva i ens portarà a un increment del malestar.

Hem de ser proactius quan fem una reavaluació racional i afectiva més positiva, intentant canviar el propi punt de vista de la situació estressant o irresoluble amb la clara intenció de fer-ne una mirada més positiva; d’agafar distància de la situació en si, que ens permeti comprendre-la des de diferents punts de vista i relativitzar el problema; i emfatitzar els aspectes més positius de la pròpia reacció i de la dels altres, per assolir noves oportunitats, cercar més creixement personal o espiritual... Si contràriament ens dediquem a refermar pensaments negatius i a ser catastrofistes no fem res més que alimentar el propi malestar i encaminar-nos cap a un procés depressiu.

Mirem de no entrar en el marc de les comparacions socials, i si ho fem aprenem a fer-ho de manera racional i no només emocionalment. Quan ens comparem amb els «qui creiem» que es troben en pitjor situació, la nostra afectivitat pot millorar relativament, i en cas que ho fem amb «qui creiem» que la seva situació és millor que la nostra, hem d’aprendre a fer-ho des de la motivació.

La regulació fisiològica és una altra de les tasques imprescindibles per millorar el nostre rendiment i l’afectivitat positiva. Hem d’encabir regularment a la nostra agenda estones per fer esport i estones per fer tècniques de relaxació. Una bona gestió fisiològica ens mantindrà en un millor estat de forma i benestar, tant físic com psíquic.

Hem de ser conscients de la necessitat d’anar-nos provocant reaccions i respostes alternatives a la tristesa. Aprendre a fer servir l’humor per desdramatitzar i ser capaç de riure’s d’un mateix davant les situacions adverses, ens ajudarà a contrarestar les emocions negatives i ens permetrà viure millor, amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Ens ajudarà a incrementar la sensació de benestar emocional. Si per contra suprimim la nostra expressivitat emocional o ens dediquem a manifestar les nostres emocions negatives davant o en contra de qui considerem responsables d’allò que ens ha passat, encara que momentàniament tinguem una «sensació» de desassossec i de cert control, en realitat no fem més que incrementar el nostre malestar i refermar la nostra incapacitat d’adaptació a mig i llarg termini.

Treballar habitualment les emocions i l’estat d’ànim de manera positiva ens permet reforçar la capacitat de creure en un mateix i en els propis recursos, afrontar millor les situacions adverses, incrementar la sensació de control i posar en pràctica més i millors estratègies personals alhora d’afrontar-les. En definitiva... viure una vida plena!