Voldria trobar una única paraula per fer un resum del que ha significat la pandèmia per covid-19 a Sant Andreu Salut, però no en soc capaç. Em venen al cap paraules amb significat tan diferent com: orgull, incredulitat, angoixa, por, solidaritat, flexibilitat, crisi, implicació, coordinació... totes formen part dels records de la covid-19.

La covid-19 ens ha portat a viure la situació més complexa i desconcertant de la història recent de Sant Andreu Salut. Avui, quan escric aquestes ratlles, ho faig per primera vegada després de molt temps amb un mig somriure tímid, ja que per primer cop podem dir que la xifra de persones ingressades a l'Hospital de Sant Andreu per coronavirus és residual, i això, malgrat ser conscients que no ens podem relaxar gens, és indubtablement un senyal

que estem en una molt bona situació.

Durant aquests mesos he expressat més d'una vegada el profund agraïment i admiració que sento per l'equip que forma Sant Andreu Salut, i avui el vull reiterar. Com bé sabeu, les nostres professionals s'han enfrontat a uns mesos duríssims, donant-nos una lliçó d'humanitat, de professionalitat i de compromís. Han estat posades a prova de manera prolongada, en un entorn hostil, desconegut i de màxima pressió, i tot i això s'han mantingut sempre al peu del canó.

L'Hospital de Sant Andreu s'ha posicionat com a centre referent al territori en l'àmbit de l'atenció intermèdia, un model hospitalari que a Catalunya tenim la sort de tenir i que permet donar resposta a pacients en situacions molt complexes que no requereixen l'atenció d'un hospital d'aguts, però que l'atenció primària no pot tractar. Per aquesta raó, segurament el nostre hospital serà el darrer de la ciutat a veure la xifra de pacients covid a zero. Estem orgullosos de la coordinació que hi ha hagut amb totes les institucions del territori.

Voldria aprofitar aquest espai per reivindicar el paper de les residències de gent gran i les seves professionals. Es tracta d'un sector que ha estat, moltes vegades, menystingut i durant la crisi molt injustament tractat. Tot l'equip de la residència Sant Andreu de Manresa, la de Sant Vicenç i la de Sant Sadurní de Callús s'ha preparat, adaptat, treballat jornades llarguíssimes i, fins i tot, emmalaltit, igual que les companyes de l'hospital, sense rebre el mateix reconeixement. És absolutament injust pretendre culpabilitzar el món de les residències de no haver sabut fer front a la malaltia per covid, quan aquest és un virus nou i que, malauradament, també ha superat la majoria de governs i de sistemes de salut de tot el món.

Estic convençut que aquest context és una bona oportunitat per conèixer a fons el paper de les residències i repensar com volem que siguin en el futur: uns centres que fins ara estaven enfocats més a tenir cura de les persones que no pas a la malaltia i que, a partir d'ara, hauran d'integrar més els conceptes sanitaris. Però això s'haurà de fer amb cura i amb respecte pel que s'ha estat fent fins ara.

No vull acabar sense recordar-me de la gran importància que ha tingut el suport i la col·laboració dels nostres veïns i veïnes per tirar endavant durant la pandèmia. Des de persones anònimes, entitats, empreses, administracions, artistes, infants i joves. A tots, us hem sentit molt a prop. Ha estat realment emocionant rebre el reconeixement a través dels aplaudiments diaris i de les sirenes policials. I encara ens emocionem quan recordem la gent que ens ha portat menjar, o qui ens ha donat mascaretes, bates, termòmetres, tauletes digitals, o mil coses més. Només desitgem que no calguin més aplaudiments, ni donacions, ni missatges de suport. Només volem que la situació no reverteixi i que puguem tornar aviat a la normalitat, a aquella normalitat que ens permet gaudir de tots els regals que la vida ens va preparant.