«Estic molt orgullós del gran compromís dels professionals»

Crec que l’adaptació ha estat àgil i coherent. A principi de març, amb els primeres casos, el Servei de Medicina Interna va destinar una unitat específica amb metges internistes, però l’augment exponencial d’ingressos va implicar reconvertir estructures i personal. Es van formar equips d’assistència directa coordinats per un internista amb el suport de companys d’especialitats mèdiques i quirúrgiques, equips d’informació a familiars i equips per fer informes, tots de diferents disciplines. Van desaparèixer els serveis en l’hospitalització i era un únic servei. Respecte de l’estructura, tot l’Hospital de Sant Joan de Déu va arribar a ser d’hospitalització per covid-19. A més, es va adequar la quarta planta de la Clínica Sant Josep i la tercera del Centre Hospitalari, totes també amb equips multidisciplinaris.

A nivell personal, com ha viscut la pandèmia de la covid-19?

Durant els mesos de març, abril i maig, en ple tsunami, pràcticament no me n’he adonat. Cada dia, de 6 del matí a 12 de la nit, estava immers en l’organització, reunions i estudiant el que sortia publicat. Què me n’he emportat? A nivell de salut: insomni. A nivell personal, he conegut millor els professionals i el seu gran compromís, i n’estic molt orgullós. Però també molta tristesa per les persones que han mort i pels seus familiars, i pels companys que s’han infectat. L’aïllament és una mesura de seguretat, però provoca una gran soledat i incomunicació quan més necessites els teus.

Els sanitaris han fet i continuen fent una tasca excepcional. Han hagut de fer front al coronavirus amb ansietat, por, no sé si pocs recursos... Com s’han enfrontat a la crisi?

Hem tingut recursos però el primer mes no arribaven amb la fluïdesa que hauria estat desitjable. On s’ha patit molt ha estat en l’àrea de pacients crítics per poder obtenir els respiradors adients. I la manera de fer front a la crisi depèn de cadascú. Quan s’està immers en un objectiu d’atendre totes les persones amb covid-19 no tens gaire temps de pensar en altres coses, i quan acabes el que vols és descansar. Preocupa la família, que no et contagiïs tu i ho encomanis. En

la meva opinió, els professionals sanitaris han anat molt al davant dels polítics i dels planificadors sanitaris.

Després de setmanes de treball intens, quin és el seu estat anímic? Pot haver afectat la salut física i mental dels sanitaris?

Jo soc una persona positiva. Ara penso què podríem haver fet millor, si el model hospitalari que tenim és el més adequat... Em trobo bé. Però és clar, jo no he estat a primera línia. Els que hi han estat estan cansats físicament i, alguns, emocionalment.

La lluita contra la covid-19 encara no s’ha acabat. Quina és actualment la situació a Althaia?

Fa unes dues setmanes que no tenim cap ingrés per la infecció SARS-CoV-2, tot i que sí que hem atès portadors asimptomàtics. Les persones ingressades estan en procés de recuperació, algunes han estat molt greus. A hospitalització tenim dues unitats de pacients covid-19 i la resta funciona com ho feia prèviament.

De mica en mica es va recuperant el ritme hospitalari d’abans de la crisi. Hi haurà canvis en l’atenció al pacient?

A nivell d’hospitalització cal reflexionar si el model previ, no només d’Althaia sinó de tot el sistema, era el més adequat. L’epidèmia ens ha ensenyat que el treball en equips multidisciplinaris és essencial. A nivell ambulatori s’han augmentat les visites no presencials respecte a les presencials, i això quedarà. I d’altra banda, estem dissenyant un programa multidisciplinari d’atenció entre atenció primària i hospitalària per atendre les persones que han estat ingressades per la covid-19 a partir de les seves necessitats.

La covid-19 va fer ajornar tractaments i operacions no urgents. Això complicarà l’activitat en els propers mesos?

Durant l’epidèmia, tot allò que era urgent s’ha continuant fent. I l’activitat no urgent s’ha iniciat fa unes setmanes, però el ritme no és el mateix d’abans. Cal tenir en compte que per qüestions de seguretat, tant de professionals com d’usuaris, no pot venir el mateix nombre de persones que abans.

El manresà Pere-Joan Cardona deia en una entrevista que la covid-19 farà que morin molts milers de persones més per altres malalties (per exemple de càncer) perquè hem posat tots els esforços a aturar el coronavirus i això ha perjudicat malalts que no han pogut seguir el tractament o no han pogut ser atesos adequadament. Què en pensa?

L’experiència que tenim fins ara al Bages-Berguedà-Solsonès no recolza aquesta hipòtesi, ja que no ha crescut la mortalitat per processos no covid. L’atenció a persones amb càncer a Althaia durant la fase més florida de l’epidèmia s’ha continuant fent de la mateixa manera que abans, així com les intervencions quirúrgiques més urgents, i els pacients amb malalties cròniques no han mostrat descompensacions durant l’epidèmia.

El departament de Salut preveu una nova onada de contagis de covid-19 a la tardor. Estan preparats per a un possible rebrot?

A Althaia també treballem amb aquest escenari, per estar preparats per a un possible rebrot a la tardor. Ara coneixem millor el comportament del virus i tenim l’experiència d’aquests mesos pel que fa a l’estructura necessària i la forma de treballar.

Fins que no hi hagi vacuna contra la covid-19 hi haurà risc de rebrots? En el millor cas, quan es podria subministrar?

Efectivament. Mentre no hi hagi vacuna, i amb la baixa taxa d’immunitzacions que mostren alguns estudis poblacionals, no estem assolint la immunitat de grup. Depèn molt de cada ciutadà que apliqui les mesures de protecció, el rentat de mans i el distanciament. Respecte a la vacuna, no soc un expert, però cal pensar que un cop es tingui una vacuna cal provar la seva efectivitat i seguretat, i després vindrà la producció i distribució. Sent molt optimista ens posaríem en el 2022. Si fos abans, benvinguda sigui. I, sobretot, que tothom hi tingui accés.

Què hem après d’aquesta crisi?

Que som fràgils i que hem de ser humils. Per viure és essencial tenir salut i la col·laboració entre tots ens farà seguir endavant. També és necessari treballar en clau de territori, apostar per la proximitat, generar coneixement i innovació. Hem estat massa dependents d’altres per obtenir el material necessari. Destacar que tots som de la mateixa espècie i a tots ens hem de tractar sense cap mena de discriminació. Per afrontar reptes com aquesta epidèmia s’han de trencar estructures, flexibilitzar-les, comprometre’s i desterrar l’individualisme. Junts ens en sortirem.