Els pirates buscaven l'illa i la van trobar. Un cop a l'illa van trobar la palmera. I sota la soca, el cofre del tresor. L'havien trobat! Era un cofre ufanós, bonic, amb floritures daurades que decoraven tots els angles.

El més valent de tots els pirates en va obrir la tapa, que pesava molt i era gruixuda. Però l'interior era totalment buit, al cofre no hi havia res. Empipats i amb mal humor, tots els pirates van tornar cap al vaixell. Van hissar la bandera negra i van marxar tristos i enfadats. No hi havia tresor!

Els pirates no van entendre que el veritable tresor era el cofre buit. Molt sovint busquem cofres plens arreu, en totes i cadascuna de les activitats que fem. En cadascuna de les platges de la nostra vida. Pensem que una vida sense farciments no té sentit. A totes hores els rèdits i els interessos capitalitzen el món. De vegades la millor despesa és no fer-la. La millor jugada és la més senzilla. Allò que queda nu sovint és l'autèntic tresor. El pirata interior que tots i totes tenim dins busca recompenses a cada illa. I de vegades els cofres estan buits.

No és fàcil gaudir de les meravelles gratuïtes de la vida; sol, muntanya, abraçades, petons, pluja, riure, esperar un amic o amiga. Hi ha autèntics tresors en les nostres vides. Sense preu, no les podem pagar.

Costa fer entendre als esportistes que han de buscar el seu cofre buit, el seu estalvi d'energia durant el joc. Els estudiants han d'aprendre a buidar la ment per encabir-hi coneixements. Trobar plaer o goig en paraules que sovint tenen poca alegria. Els coneixements requereixen espais buits per fer créixer el teixit ossi. Així l'infant es fa gran.

Molts dels millors judokes disposen d'una tècnica amb molt poca despesa d'energia. És una petita estratègia secreta que els permet vèncer el company. Aquests esportistes acostumen a ser els millors, i potser els més feliços.

L'actitud és l'ingredient secret. Una bona actitud ens fa veure el cofre buit com un regal. L'actitud és la clau que obre totes les portes. El cofre buit era el regal.