Si revisem els discursos dels presocràtics podem quedar-nos amb la idea de l’existència estàtica de Parmènides o fer un pas endavant. Heràclit anunciava que tot és canvi, tot és moviment. Aquesta invitació al dinamisme combina perfectament amb la nostra actualitat.

Ens toca viure moments de Dragon Khan emocional. Barregem moments de tristesa i neguit amb estones d’alegria. Sembla com si algú manipulés la nostra vida. Com si fóssim dins d’una pel·lícula. Els decorats del nostre entorn van canviant contínuament. Algú ens modifica el croma de darrere sense avisar-nos. Passem de la muntanya a la platja en dos segons. Aquesta és una de les novetats d’aquesta crisi sanitària: la sensació de fragilitat i mutació contínua. Teníem tots els decorats ben controlats, ben triats i ben coneguts, i de cop i volta ens trobem vestits en ba-nyador dalt del cim de l’Everest. Com podem donar resposta a aquesta situació?

Moviment o quietud? La solució ens ha de permetre continuar vivint i generar benestar. Com deia el savi Heràclit, «tot és canvi, tot flueix», i nosaltres ens pensàvem que tot era estable i permanent. Segurament haureu observat que el món esportiu sovint té la paraula canvi dins de les estratègies de joc: canvi de jugador, canvi de defensa, canvi de tàctica, canvi d’entrenador. Canvi és sinònim de moviment.

L’esport, camp d’experimentació

Les mateixes situacions de joc mai tenen la mateixa resposta , el món dels esports és un bon camp d’experimentació. Els millors i les millors esportistes són aquells capacitats per solucionar variables i modificacions en el sistema de joc. El gran mestre d’escacs és capaç de rectificar la seva partida per vèncer l’oponent estàtic. Canviar per créixer és l’equació màgica. Romandre immòbils ens fa més fràgils i ens deixa a un pas de la trencadissa.

Aquí tenim molta feina tots i totes les professionals i gestors de grups. Concretament, el món esportiu hauria d’aprofitar la situació, la crisi actual, per esporgar les branques que sobren de l’arbre. Millorar la qualitat i repensar les dimensions dels grups. Les durades de les sessions, els objectius prioritaris. En definitiva, introduir la variable canvi. Per descomptat hem de calibrar la magnitud de la desfeta dels nostres negocis i clubs esportius. Demanar ajuda i comunicar-nos com a col·lectiu.

Ara és el moment de passar pel sedàs tota la professió. Centrifugar la nostra activitat i recollir allò més essencial. Molts i moltes dels nostres joves judokes tornaran als tatamis amb moltes ganes de reiniciar els entrenaments.

«Res es perd, tot es transforma»

Reiniciar implica tornar a començar, molts de vosaltres tornareu a connectar-vos amb aprenentatges antics. Aquest serà el punt de partida, la parada us ha fet canviar: millorar, segur. Aquestes noves riqueses us faran trobar solucions motrius, noves tècniques, respostes a problemes que us bloquejaven. Les activitats que hem deixat de fer o ajornat arribaran amb un altre format.

Canviar des de les fites assolides és admetre que els errors també ens ensenyen. És saludable dir-nos que tot és necessari, que res és imprescindible. Tornar a trobar-nos només és qüestió de temps, més o menys, només temps.

Aprofitar el que hem après aquests mesos només depèn de nosaltres. Com diu la cançó de Drexler, «res es perd, tot es transforma», no haurem perdut el temps si la nostra transformació fa néixer una xarxa esportiva i social millor i més solidària.