Un equip d'investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) està desenvolupant un esprai bucal antiviral que utilitza unes biomolècules (polisacàrids) per a simular la superfície cel·lular on s'adhereix el virus del Covid-19 i poder així atrapar-ho i aturar la infecció.

En cas de confirmar que aquestes molècules aconsegueixen detenir eficaçment la infecció, l'esprai podria ser un antiviral aplicable a diversos virus, ja que incideix en el mecanisme que utilitzen molts d'aquests microorganismes per entrar a les cèl·lules.

Segons els investigadors, si els resultats són exitosos, l'esprai podria desenvolupar-se i començar a utilitzar-se en un temps breu, ja que es tracta de molècules d'origen natural o ja emprades amb finalitats clíniques. El projecte, liderat pels investigadors Julia Revuelta i Alfonso Fernández Mayoralas, de l'Institut de Química Orgànica General (IQOG-CSIC), és finançat pel CSIC a través de la seva Plataforma Salut Global.

"Actualment es creu que la infecció comença en les cavitats de les faríngies, per la qual cosa la formulació d'un esprai sobre la base d'aquestes molècules permetrà crear, després de la seva administració, una barrera en la qual les partícules del virus quedin atrapades perdent així la seva capacitat infectiva. Fins i tot en el cas que la infecció ja hagi començat, el seu ús neutralitzaria les partícules virals provinents de la replicació en cèl·lules infectades en aquesta fase incipient, inhibint la propagació de la infecció cap a la zona pulmonar i disminuint, per consegüent, la gravetat de la infecció", explica Revolta.

"Igual que altres famílies de virus, el SARS-CoV-2 utilitza carbohidrats presents en la superfície de les cèl·lules epitelials per tal d'adherir-se i progressar en la infecció.

Sobre la base d'aquests coneixements, el grup de Glicoquímica Biològica del IQOG-CSIC liderat per Revolta i Fernández-Mayoralas desenvolupa el projecte d'esprai antiviral. L'estratègia, coneguda com a parany cimbell, consisteix a 'enganyar' al virus perquè s'adhereixi als mimètics de manera que el virus neutralitzat quedi atrapat, frenant el procés d'infecció", detalla la investigadora.

"Si confirmem que aquestes molècules aconsegueixen detenir eficaçment la infecció, podríem aconseguir un antiviral d'ampli espectre, ja que intervé en el mecanisme que utilitzen molts virus per a entrar en les cèl·lules. Per això, els resultats podrien adaptar-se ràpidament a altres virus emergents, aconseguint fins i tot protecció contra futures pandèmies", conclou.