La grandària de les pupil·les en els pacients amb insuficiència cardíaca pot ser un indicador d'un elevat risc de mort o de la necessitat d'un reingrés hospitalari, segons un estudi publicat aquest dimarts a ESC Heart Failure, una revista científica de la Societat Europea de Cardiologia.

Per tant, examinar aquesta part de l'ull humà podria ser una manera de determinar quins pacients tenen més risc de morir o de ser novament hospitalitzats, la qual cosa proporcionaria "una oportunitat per poder intervenir i millorar les perspectives" d'aquests malalts, segons el Dr. Kohei Nozaki de l'Hospital Universitari Kitasato, Kanagawa, el Japó, autor principal de l'estudi.

Uns 26 milions de persones a tot el món pateixen insuficiència cardíaca, una malaltia que impedeix al cor bombar la sang necessària perquè l'organisme funcioni correctament i que, principalment, provoca dificultats per a respirar, inflamació en les extremitats i fatiga.

A més, gairebé la meitat dels pacients ingressats a l'hospital amb insuficiència moren en el primer any des del seu ingrés i la resta en els cinc anys següents.

Per això, "millorar noves formes per a determinar quins pacients tenen més probabilitats de tornar a ser hospitalitzats o de morir és crucial", explica el Dr. Nozaki.

Per tal d'avaluar el nivell d'insuficiència se solen mesurar els canvis del ritme cardíac però aquest mètode no és eficaç en les persones amb fibril·lació auricular, una irregularitat comuna en els quals pateixen insuficiència cardíaca.

Nozaki va voler comprovar si l'àrea de la pupil·la podia ajudar a predir l'evolució dels pacients amb insuficiència cardíaca -com ja passa en els malalts de Párkinson o diabetis- i per aconseguir-ho va realitzar un estudi amb 870 pacients amb una mitjana d'uns 67 anys, hospitalitzats per insuficiència cardíaca aguda entre 2012 i 2017, el 37% d'ells dones.

Els investigadors van mesurar l'àrea de la pupil·la durant almenys set dies després de l'ingrés a l'hospital.

Per a la prova, els pacients es van posar ulleres, van esperar cinc minuts perquè els seus ulls s'adaptessin a la foscor, i després es van prendre fotos de la pupil·la. Després, van ser classificats en dos grups: els de l'àrea pupil·lar petita i els de l'àrea pupil·lar gran, segons si estaven per sota o per sobre de la mitjana (16,6 mm2).

Dos anys més tard, 131 pacients havien mort i 328 van ser hospitalitzats de nou per insuficiència cardíaca.

L'estudi va determinar que els pacients del grup d'àrea pupil·lar petita van tenir una taxa de supervivència significativament menor i una taxa de readmissió per insuficiència cardíaca significativament major.

Després d'ajustar altres factors que podrien afectar el pronòstic com l'índex de massa corporal (IMC) i la funció renal, els pacients amb una àrea pupil·lar petita van tenir un risc 28% menor de mortalitat per totes les causes i un 18% menor de risc de readmissió per insuficiència cardíaca en comparació amb els pacients amb una àrea pupil·lar gran.

Per contra, la zona pupil·lar gran es va vincular sistemàticament amb una supervivència favorable independentment de l'edat, el sexe i la presència de ritme cardíac normal o fibril·lació auricular.

L'estudi va demostrar que les imatges de la pupil·la podrien utilitzar-se en la pràctica clínica diària per poder predir el pronòstic en pacients amb insuficiència cardíaca, inclosos els que tenen fibril·lació auricular.

A més, excepte en els pacients amb retinopaties greus o altres malalties oculars, les imatges de l'àrea de la pupil·la es poden obtenir de manera ràpida, fàcil i no invasiva.